Rebobinar

Puc estar contenta. El 2013 ha estat un any bo a nivell creatiu. He pogut guanyar-me la vida amb el meu ofici i escriure històries diferents en mil formats diferents. Com acostuma a passar d'una forma més acusada des del 2008, enlloc de viure d'una feina i complementar-la amb una altra i prou, he fet mil coses, tantes, que ara que tanco l'any necessito fer-ne la llista i rebobinar. 

El començament de l'any em va enganxar escrivint guions per a la sèrie KMM-3 de Diagonal TV per TV3, una temporada que aviat s'estrenarà (espero) i que vam acabar d'escriure entre el març i l'abril. No els vaig escriure sola els guions, és clar, vaig fer parella creativa en tres capítols amb l'Albert Plans en un equip de guió coordinat per l'Anaïs Schaaf i format també pel Jordi Calafí, el Ferran Folch, el José Ramón Fernández, l'Héctor Hernàndez i amb la col·laboració de la Mireia Llinàs i la Txell Bonet. El Raül Giró va asssitir i participar en el procés d'escriptura com a becari.

A partir de l'abril vaig passar a escriure guions i a realitzar tasques de coordinació pel programa infantil Una mà de contes del Canal Super3, dirigit des de fa 13 anys pel Manuel Barrios. Els 15 capítols que vam plantejar giren al voltant de la lectura com a centre d'interès, amb el títol genèric de l'Aventura de llegir, on ja s'inclouen els 5 guions que vaig escriure el 2012 sobre 5 escriptors i d'altres guions sobre noms i etimologia escrits per la Mireia Vidal també el 2012. Dels 15 guions 5 estan dedicats a les 5 vocals (il·lustrats digitalment pel Leo Mariño), 5 a 5 escriptors (Joana Raspall, Joaquim Carbó, Teresa Duran, Maite Carranza i Jordi Puntí i il·lustrats per PepePue) i els 5 darrers ens parlen de diferents històries al voltant de la lectura i l'escriptura i estan fets conjuntament amb la classe de sisè de l'Escola Drassanes, de Barcelona. Tots els capítols s'estrenaran el 2014.

He seguit escrivint un article setmanal a la columna La pitjor mare del món, pel suplement Criatures del Diari ARA, coordinat per l'Aure Farran.

He participat en sessions de picoescriptura per VoxPrima, una entitat creada i dirigida per la Roser Ballesteros, ajudant a desvetllar la creativitat a través de l'escriptura i creació contes a diferents escoles de Cornellà de Llobregat, Esparraguera i Barcelona, a banda de la presència a Món Llibre. I també he col·laborat de forma desinteressada en la promoció del projecte amb l'assistència a diferents reunions i activitats. 

 

El cove de les paraules l'activitat d'animació lectora adreçada als nens i nenes de quart de primària de la ciutat de Salt (Girona), ha seguit en funcionament i he seguit participant-hi. Aquest cop l'activitat s'ha realitzat a través d'una wiki, a través de la qual vaig supervisar la creació de personatges i l'escriptura de quatre llegendes. El projecte el continuen coordinant la Bàrbara Arjona, de la Biblioteca Iu Bohigas i el Pep Culell del CRP del Gironès.

He participat al Forum Presencial d'Educació Ambiental 2000+12 amb un taller sobre escriptura col·lectiva.

He seguit fent xerrades per als alumnes de les escoles que s'han llegit els meus llibres.

 

He estrenat la meva primera obra de teatre, Perduts a la Viquipèdia, dirigida per la Teresa Pombo i produïda per Grec Festival de Teatre 2013 i Tzitzània Teatre. L'estrena va tenir lloc el 7 de juliol a la sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors.

He escrit i publicat el llibre, La pitjor mare del món, el manual amb Columna edicions, editat per la Isabel Sbert i la Berta Bruna i que actualment m'ocupa força temps dedicat a la promoció.

I he escrit dos contes infantil (un d'ells per les Biblioteques de la Diputació de Barcelona i l'altre per una editorial que fins ara no publicava llibres infantils) i dos llibres d'una nova col·lecció juvenil per l'editorial SM. Totes cuatre publicacions apareixeran el 2014.

He participat en la creació i formo part activa de la taula coordinadora de la plataforma APE (Autors i Autores en Perill d'Extinció).

També hi ha mil feines fosques i subterrànies que no sonen tant bé, com la lectura, revisió i negociació de contractes. Moure llibres descatalogats i nous. Fer factures. Reclamar-les. Preparar l'IVA. La presència a les xarxes a través del meu compte de Facebook i Twitter. L'actualització constant del perfil de Linkedin. L'aprenentage de noves eines com l'Evernote. L'escriptura d'articles per aquest blog.La creació d'un canal propi a Youtube.

Però, sobretot, que ningú es confongui. Ja he explicat al principi que l'acumulació, superposició i alternança de feines és una de les conseqüències de la crisi. Que cal distingir entre el que és una feina, un bolo, una feina de mesos i una altra de puntual. Que n'hi ha que no són pagades, o que no ho són tant com sembla. Que em sento una malabarista. I que estic cansada però contenta.

El 2014 em pescarà fent feina de guió i els llibres i guions que s'estant acabant de coure al forn ja estaran a punt. De nou sóc afortunada. És feina per uns mesos i, com sempre en la meva activitat, més enllà ja s'anirà veient. Però això ja ho explicaré un altre dia. Segueixo fent anar les boles enlaire, enlaire, enlaire, enlaire...

La pitjor mare del món, la presentació

El dia 12, a les 18:30, va tenir lloc la presentació del llibre La pitjor mare del món, el manual.

Per començar va donar la benvinguda la Berta Bruna, editora de Columna i després, es actrius i amigues Maria Pau Pigem i Àgata Roca van llegir uns fragments del llibre. A continuació el Francesc Orteu, company guionista, escriptor i amic va dedicar-me unes paraules boniques i divertides, en les que va desvetllar un dels meus secrets: exercir l'autoritat a través de l'humor. Jo, no sé si a la vida real és ben bé així, però com a teoria, me la quedo. I finalment no em va quedar més remei que dir algunes paraules. Ah, i la Vero Grego va assumir el càrrec de vicepresidenta del club dels pares i mares imperfectes amb l'elegància que la caracteritza. Sembla que tot plegat va agradar, que la gent s'ho va passar bé, i com a recompensa, aquesta setmana el llibre apareix a la llista dels més venuts a la Casa del Llibre del Passeig de Gràcia. Que duri! 

Mariona Visa ressenya "La ptijor mare del món, el manual"

La Mariona Visa, doctora en comunicació social i companya a la comunitat Criatures amb el seu blog Aprenent a ser mare, va escriure una ressenya del llibre “La pitjor mare del món, el manual”. Aquí la teniu. 

 

Llibres de maternitat: “La pitjor mare del món, el manual” (

Com suposo que a aquestes alçades ja tots sabeu, l’Anna Manso, l’autora del bloc de l’ARA Criatures “La pitjor mare del món“, ha publicat un llibre on explica, a través de 10 pràctiques lliçons, com convertir-se en una mare o un pare imperfectes.
“La pitjor mare del món, el manual” és un llibre molt divertit, a estones hilarant, ple de veritats, on l’Anna desdramatitza i ens ajuda a visualitzar amb una òptica ben diferent les situacions quotidianes que es viuen en una casa amb nens petits.

I, sobretot, és un llibre optimista, que et fa sentir millor després d’haver-lo llegit. Sense rastre del sentiment de culpa habitual en les mares, ni amb la sensació que sempre ho pots estar fent tot una mica millor.

Això no té preu! Pocs manuals “seriosos”  ho aconsegueixen.

Molt sovint els pares, influenciats per allò que ens expliquen els coneguts, o pel que hem vist a les revistes i en algunes pel.lícules, ens pensem que és possible que una casa amb tres criatures petites estigui ordenada, o que els nens puguin seure a taula al primer crit i mantenir-se  asseguts durant tot l’àpat o que, com diu la mateixa autora, cada dia  entrin per la porta de l’escola amb un estat presentable.

Aquest llibre és imprescindible perquè reivindica just el contrari:  que hi ha vida més enllà de la perfecció!

Sí que és cert que últimament, gràcies a l’auge dels blocs escrits per mares (i algun pare) comença a ser habitual trobar exemples de  mares que hem “sortit de l’armari” de la perfecció i  expliquem el dia a dia dels nostres fills sense edulcorants, mostrant els alts i baixos i el cansament que suposa ser mare. Però  en general, a la xarxa, hi ha molta més tendència a explicar els bons moments que no pas els dolents, i de moment la majoria de blocs estan centrats a explicar només els primers anys de la maternitat.

El llibre de “La pitjor mare del món” abasta des de la primera infantesa fins a l’adolescència i cada lliçó reivindica que ser una mare perfecta, sempre atenta a satisfer les necessitats dels fills, no és garantia de la felicitat;  al contrari és el camí directe cap a la bogeria. Sobretot si els pares treballem o intentem mantenir certes inquietuds i un mínim de temps personal.

Està molt bé, per tant,  que la pitjor mare del món digui en veu alta que s’alegra de l’arribada del setembre, o que tem les notes de la motxil.la que avisen, sempre a traïció, que s’aproximen dies festius de lliure elecció (o dies de lliure horriblició). Perquè les mares, sobretot si treballem des de casa, veiem alterat el nostre temps laboral de manera directament relacionada amb l’estat de salut i el programa escolar dels nens.

Trobar un equilibri entre ser mare, ser mare treballadora i ser a la vegada una dona amb una identitat pròpia no  és gens fàcil. Aquest llibre, des de l’entreteniment i amb molt sentit de l’humor, ajuda a què les mares ens en riguem de nosaltres mateixes i d’aquesta aspiració que tenim a fer -ho tot sempre molt bé.

L’Anna Manso, a més de blocaire, és escriptora  de llibres infantils i juvenils, guionista de sèries i programes de televisió (és una de les creadores del famós Mic del Club Super 3!). La creació, a partir de la seva pròpia experiència, del personatge de “la pitjor mare del món” ha estat un encert, ja que ha aconseguit que molts  pares  ens hi sentim identificats, i narra en primera persona un esperançador “més enllà” dels preceptes de la criança plena de dogmes, ja siguin els de la criança natural o els de la criança més autoritària.

El llibre està, a més a més, molt ben escrit, amb el sentit de l’humor habitual que hi trobem en el seus escrits al suplement Criatures. L’autora ha trobat una molt bona fórmula de convertir els seus articles previs en un llibre, ja que no es tracta simplement d’una recopilació de textos ja escrits, sinó que hi ha molt material original i la resta està molt ben estructurat: 10 capítols que són 10 lliçons que engloben diversos aspectes de la criança (amb problemes inicials, casos pràctics i possibles solucions). Tot amb un format que imita els manuals d’auto-ajuda, amb títols que ridiculitzen alguns dels estudis que en aquests hi apareixen.

Un llibre que et fa sentir millor mare després de llegir-lo. Que més es pot demanar?

Els llibres que em van fer escriptor

La periodista Mar Cortés em va entrevistar fa unes setmanes, a la seu de la Fundació Jordi Sierra i Fabra, en companyia del mateix Sierra i Fabra, la Maite Carranza i la Gemma Lienas, tots ells escriptors i companys de la plataforma APE (Autors i Autores en Perill d'Extinció).


La Mar ens va preguntar pels llibres que ens va fer escriptors, en aquest article que es va publicar al suplement del diari ARA, l'ARA TU, el diumenge podeu consultar en l'edició Premium aquí. Reprodueixo aquí, la introducció i el fragment en el que la Mar recull les meves paraules parlant dels llibres de la meva infantesa. 
 

Anna Manso, Maite Carranza, Gemma Lienas i Jordi Sierra i Fabra són col·legues i amics que avui es retroben, a la fundació que aquest últim ha creat al barri de Sants, carretejant els exemplars més preuats de les seves biblioteques infantils. Llibres que són tresors culturals i sentimentals perquè els van fer descobrir universos i, alhora, els retornen a moments crucials de la seva formació personal i professional.



Hi ha excitació mentre intercanvien impressions i comenten coincidències: l'Anna i la Gemma comparteixen admiració pel llibre El viento en los sauces, de Kenneth Grahame, mentre que la Maite i el Jordi descobreixen la seva debilitat comuna per Guillem Brown, el personatge de Richmal Crompton que els ha inspirat per crear les seves pròpies col·leccions protagonitzades per un noi d'11 anys, en tots dos casos batejat amb el nom de Víctor, sense que cap dels dos, que es veuen i parlen habitualment, ho hagi sabut fins ara.
Recorden els llibres que els van fer escriptors i, alhora, que els llibres els fan escriptors, una obvietat que cal remarcar en un moment en què la mística s'ha desvinculat tant de la indústria que a molta gent li costa entendre que escriure és una feina sotmesa a les lleis del mercat. En aquest context han creat la plataforma APE, Autors i Autores en Perill d'Extinció, que reclama el dret dels autors a viure de la seva feina i denuncia el que ells consideren "una socialització mal entesa" dels llibres de lectura a les escoles, que perjudica greument la salut del sector, dificulta la creació de nous lectors i pot arribar a condicionar la qualitat de la literatura.
Passió i reivindicació es donen la mà en aquesta trobada plena de complicitats.

Anna Manso (Barcelona, 1969): "Sóc aquí, en part, perquè algú em va obrir un món des de l'escola"
És guionista, novel·lista, "la pitjor mare del món" des de les pàgines de l'ARA i la impulsora de convidar tothom qui vulgui a publicar a Facebook fotos de les seves biblioteques infantils. La d'ella la formen llibres regalats, comprats, heretats i compartits amb els seus germans. "Tots vam sortir bons lectors i a casa s'havia de demanar tanda, però no sempre la respectàvem. Algú descobria Tolkien o Gerald Durrell i els altres hi anàvem darrere. A vegades, fins i tot ens els robàvem", confessa. Anna Manso mostra com a prova del delicte un exemplar en què hi ha un munt de noms tatxats. "Per sort l'única escriptora he estat jo, per això deixen que me'ls quedi", diu, lliure de pecat.
Una altra font de descoberta van ser llibres llegits a l'escola: "No estic en contra de les lectures obligatòries sempre que hi hagi un bon treball del mestre. Sóc aquí perquè algú em va obrir un món des de l'escola", afirma. Llibres esdevinguts finestres, com Jim Botón y Lucas el Maquinista, de Michael Ende, El zoo d'en Pitus, de Sebastià Sorribes, o El viento en los sauces , de Kenneth Grahame, que amaga una història de fascinació i recerca: "Ens el van llegir per fer un dictat i em va atrapar tant que vaig haver d'aixecar-me per saber quin llibre era i no vaig parar fins que a casa meva me'l van comprar". Una tècnica d'estimulació de la lectura potser no tan involuntària com pot semblar: "A la meva escola els dictats no es feien només segons l'ortografia sinó també per fer-nos venir ganes de llegir".
Anna Manso recorda vívidadament els llibres que la van marcar de petita: els de Lola Anglada, que es van reeditar quan ella tenia 10 o 11 anys, o Les aventures extraordinàries d'en Massagran, de Josep Maria Folch i Torres: "Llibres molt importants per a mi i per a tota la meva generació". I també el moment de l'epifania, a partir d'un exercici de la Gramàtica de la fantasia , de Gianni Rodari, que, segons Manso, "qualsevol que es dediqui al magisteri hauria de llegir". Es tractava d'inventar una història que contingués tres paraules. "Les recordo perfectament: ascensor, Superman i jardí. I recordo aquella tarda, que bé que m'ho vaig passar i les ganes que tenia que arribés l'endemà. Ara recupero la memòria i penso que llavors es va despertar tot".

NOTA: fotos de Manolo Garcia