05 d’octubre 2007

Sèries

Aquest matí un colega de professió m’explicava que la sèrie nova de TVE, “Desaparecida” val la pena. És una bona i una mala notícia alhora. Bona perquè una és una malalta de sèries però també dolenta perquè ja tinc tantes sèries a la llista que no me les acabo. A casa tinc el Digital+ sense l’opció de sèries (no tinc ni l’AXN ni el Call 13) perquè no dono a l’abast. La graella de coses que em ve de gust veure està així:
Dilluns
Al plus fan Big Love a les 21:05. La tinc pendent de veure ni que sigui un episodi. La idea inicial és la següent: un home de religió mormona té dues dones amb les que ha format dues famílies que no coneixen de l’existència de l’altra. Molt d’amor i a veure què.
Dimarts
Tres sèries espanyoles que encara no he vist. Parteixo de la base que he de veure tot el que s’estrena que estigui produït a Espanya com a mínim un capítol (o mig, o un quart, però alguna cosa). La primera és Herederos i la fan a TVE1. La protagonitza la Concha Velasco i té pinta de “novelón”. La segona és “Cuestión de sexo” i la fan a Cuatro. És de l’equip de “El otro lado de la cama” i parla de gent de trenta i tants amb problemes sentimentals. Y la tercera “Hermanos y detectives” en la que un nen ajuda a un detectiu a resoldre els seus casos. La fan a Telecinco. Totes tres a les 22:00.
Al plus a les 21.30 fan Secuestrados. Vaig veure el primer capítol i estava molt ben feta però corria el perill de ser massa previsible i amb personatges estereotipats. Ara hauria de veure un altre capítol per saber si em vaig equivocar o no.
Observeu, en una nit quatre sèries. O em converteixo en la Santíssima Trinitat o faig anar el gravador i el comandament a distància a tota pastilla.
Dimecres
A la Dos em puc fer passar el mono de Perdidos veient com s’acaba la segona temporada. O recuperar A dos metros bajo tierra a altes hores de la matinada.
Al Plus a les 20.30 una sitcom que no tenia localitzada i de la que no en sé res “Agencia Lovespring” sobre una agencia matrimonial.
A TVE1 Desaparecida. Diuen que va pel mateix camí que va obrir Padre Coraje.
A A3 fan Los hombres de Paco. Fa segles vaig veure un episodi i em diuen que l’han canviat molt. Cal veure cap a on l’han fet anar.
Dijous
A A3 a les 23.45 Boston Legal amb una colla d’advocats sense escrúpols. Diuen que molt bona.
Al Plus a les 21.30 Los hermanos Donnelly, del Paul Haggis i el Bobby Moresco sobre una família d’Irlandesos que s’inicien en la cosa de la mafia. M’hi he enganxat.
Val, no és una sèrie però si estic a casa no puc deixar de veure-la: Polònia a TV3. La solució és gravar la dels Donnelly i veure-la després de Polònia. Quin estrés. S’entén perquè encara no he vist Boston Legal?
Divendres
Descanso o recupero els Donnelly que la fan al C+2, o veig una peli o no veig res.
Dissabte
Hi ha vida més enllà de la televisió emesa en aquell moment. O recupero coses. O veig el que em baixo de la xarxa. O el que veig en DVD. O tinc vida social, mira.
Diumenge
A TV3 fan Porca Misèria, el millor dramàtic dels que es fan a la península. Si voleu digueu-me pilota però és el que penso.
I a Cuatro fan Mèdium que també val molt la pena. No la veig assiduament perquè he de moderar les addicions.

02 d’octubre 2007

Monarquia

Ja tinc foto oficial. Me la va fer ahir el Joanfran i la penjo avui. Queda inaugurat el retrat! Si la reina d’Anglaterra té foto oficial una republicana convençuda com jo no pot ser menys. Sí, sí, no és cap incongruència. Els republicans fracassem perquè no ens adonem que la monarquia convenç i sedueix gràcies al glamour, el misteri i l’encant del poder. Per tant proposo una fulla de ruta per a tots aquells que desitgem la república: demanem una presidenta o un president de república amb presència a les revistes del cor, que sàpiga saludar, que vesteixi de forma polèmica (hem de tenir tema per criticar), que ens adormi amb els seus discursos, que vulgui que li paguem algun capritx, que accepti instal·lar-se uns anys a la residència oficial que li manem i que hagi de viure envoltada de guardaespatlles d’aquells que fan que somiis coses lletges. I si no ens satisfà el resultat, si li agafem mania, o no ens dóna la gana de continuar pagant-li el callista, en votem un altre i ens quedem tan amples.