16 de desembre 2016

Allò de l'avi, entrevistes a la tele i a la ràdio


La promoció del llibre «Allò de l’avi» segueix, aquest cop a la televisió i a la ràdio.

El dilluns 12 de desembre vam estar al programa El matí de Catalunya Ràdio, a la secció Lecturàlia, del Màrius Serra, amb la Laura Borràs i la Mònica Teribas. Aquí teniu l’audio.




El dimarts  29 de novembre, vam ser amb la Flora Saura, del programa Àrtic de BTV. Aquí teniu el vídeo del programa.




El programa «Històries» de Ràdio Vilassar, dirigit i presentat per la Sílvia Cantos, ens recomana el llibre i el 9 de novembre van emetre l’entrevista que la Sílvia em va fer per al programa.

18 de novembre 2016

Allò de l’avi: les crítiques


Ja han sortit dues crítiques de la novel·la “Allò de l’avi” (Premi Gran Angular 2016. Editorial Cruïlla) i us les enllaço aquí perquè les pugueu llegir.

Sí, sí, sí, estic contenta, molt contenta.

Per començar la revista Faristol m’ha atorgat per primera vegada la màxima distinció, 4 estrelles. L’autor de la crítica, el Joan Portell, diu coses com:

« Manso ha bastit una novel·la ben travada en la qual la primera mitja part, fins a la pàgina 79, ens prepara el terreny; transcorre amb certa desídia, però a poc a poc va prenent velocitat fins a acompanyar el lector cap a unes pàgines finals de pur frenesí. Però què faríeu vosaltres en el seu cas? La solució la trobareu en la lectura d'Allò de l'avi. » Podeu llegir tota la crítica aquí.

La segona crítica és de la Paula Jarrim, llibretera de la Llibreria Al·lots. A la Paula també li ha agradat el llibre, i diu:

« L’Anna Manso ens regala una petita joia, un llibre amb tantes lectures com lectors tingui. Un llibre per adolescents que parla dels seus dubtes, de les seves frustracions, dels seus dolors, de les seves relacions, dels seus amics i amors, confiances i desconfiances. Els mira a la cara i narra una molt bona història amb el seu llenguatge.”. Podeu llegir la crítica sencera aquí




La tercera, del Pep Molist, al Quadern del diari El País. En destaca:
 
« La preparació del lector per tal d'arribar a un desenllaç sorprenent",  el treball minuciós de l'autora en la psicologia i els sentiments del protagonista.

La podeu llegir tota a la imatge de sota.


Nota: aniré actualitzant l’entrada a mesura que tingui noves crítiques i ressenyes. Tant les bones com les dolentes. Sí, sí, totes, totes.

27 d’octubre 2016

Elogi de la bogeria

Ahir al vespre vaig recollir el Premi Gran Angular de novel·la juvenil pel llibre «Allò de l’avi» en companyia de la Maite Carranza, que recollia el Premi Vaixell de Vapor de novel·la infantil pel llibre «La pel·lícula de la vida». Va ser un acte en el que les autores premiades vam poder parlar, explicar-nos i fins i tot llegir un fragment de les nostres obres. I tot això amb el caliu d’un auditori ple a vessar de família, d’amics, de companys de professió, de gent del sector. Una nit preciosa, emotiva i divertida. Al darrere hi havia la feina ingent de l’equip de l’editorial Cruïlla que van treballar fins a l’últim minut perquè tot rutllés. Gràcies Carme, Carol, Neus, Lluís i tanta, tanta altra gent. I quin detallàs aquella catifa vermella, i els cercles amb els nostres noms, a terra, que ens van fer sentir dues estrelles de Hollywood.

Foto: Júlia Prats


Aquí teniu les paraules que vaig llegir en recollir el premi. Discurs que he titulat «Elogi de la bogeria», una bogeria que, si estàs llegint aquest blog, també és la teva. 




Elogi de la bogeria

El juny del 2008 recollia el premi Gran Angular per la novel·la «Canelons freds». Tres mesos més tard queia Lehman Brothers i començava la crisi.
Arrel d’aquest premi m’he aturat a pensar. Com he pogut aguantar aquests 8 anys amb el meu ofici? Com he pogut resistir insistint a ser treballadora de la cultura? I en aquest país!
No hi ha una sola resposta. Igual que aquells acudits tan llargs (aquest serà més curt, que ningú pateixi) hi ha dues opcions:
Puc triar la porta on hi diu: Total, és que no sabia fer res més...
O puc triar la porta on hi diu: Estic com una cabra.
Si trio la porta on hi posa «No sabia fer res més», l’obro i em cau una rentadora al cap.
Però si obro la porta on hi ha escrit «Estic com una cabra», resulta hi som tots els que estem en aquesta sala, i molts més que no són aquí.
Perquè he arribat a la conclusió que tots aquells que estimem els llibres i totes les persones que els fan possibles, estem com un llum.
Remem a contracorrent, ho sabem, i així tot, seguim!
És per això que el meu agraïment va dirigit a totes aquelles persones, tan boges com per no permetre’m defallir, ni deixar-ho estar ni que fos per muntar un forn. O un bar.
Els primers sonats són la meva família, tan gran, tan sorollosa, tan mediterrània i sempre tan orgullosa de mi. Com la boja de l’Eva, la MEC número 1, que em va empènyer a escriure aquesta història: «Mama, què, ja la tens acabada?», em deia cada dia.
Els altres dos MEC, el Pol i el Nil i el pare de les criatures, el Joanfran, que van escoltar la història amb entusiasme. Anàvem en cotxe, la llegia en veu alta, i quan aparcàvem volien que continués llegint enlloc de visitar Irlanda! Els falta un bull, ja us ho he dit.
Per no parlar de la resta de la meva família! La meva mare, germans, cunyats, nebots... sí, Carme, ja t’ho vaig dir que érem molts i que ompliríem l’auditori!
La meva vida laboral ha canviat, i he tingut la immensa sort de conèixer a un munt de gent als que anomeno els bojos de la cosa. De la cosa cultural, dels llibres, la lectura, l’art... Persones que han estat importantíssimes per mantenir la meva fe en l’escriptura, són aquelles vinculades als projectes Voxprima, El cove de les paraules i Una mà de contes. Estan tocats del bolet i són absolutament meravellosos. Sense aquests projectes, us ho ben asseguro, ja hauria tirat la tovallola.
I què dir de les bibliotecàries i bibliotecaris, i dels llibreteres i llibreters, amb qui he teixit una complicitat en temps de crisi indestructible. I el mateix ha passat amb alguns mestres i professors. Complicitat de persones guillades, ja us ho dic jo. Som la secta! Per no parlar dels editors que s’han atrevit a publicar-me! A recomanar-me, a passejar-me per aquest país, a elogiar-me i, fins i tot, a reclamar-me per a la seva editorial! I no em vull oblidar de la meva agent literària, la Sandra Rodericks! Bojos i boges tots, perquè tot i saber el pa que s’hi dóna insisteixen. Ja ho diuen que n’hi ha més fora que dins...  
Però vull destacar un grup de persones, uns irreductibles gals, que vam ajuntar esforços perquè crèiem en la defensa dels nostres drets i amb qui he establert una amistat a prova de bombes: els companys escriptors amb qui vaig formar la taula de coordinació de la plataforma APE (Autors en Perill d’Extinció).  La colla de tocats de l’ala més deliciosa del món.
També tants i tants guionistes amb qui he treballat, patit i rigut. Tots ells són tan pertorbats que a dia d’avui segueixen creient en el poder del guió i del guionista. Ben fet, companys.
O l’equip del suplement Criatures, gràcies als quals m’he convertit en la pitjor mare del món, i ben feliç. A ells també els falta un cargol...
O l’escola Lurdes, la meva escola, que va cometre un acte total de bogeria i em va dedicar els jocs florals. Un fet que em va carregar d’energia, us ho ben asseguro.
I al jurat que va gosar premiar una novel·la com Allò de l’avi, que parla clar de la corrupció i de la pèrdua de la innocència. De la del Salva, el protagonista, i de la nostra.
I tots sabeu, que en aquests anys de travessies de deserts del Gobi, com l’inefable Anacleto, és imprescindible un equip d’amistats indestructibles. Jo en tinc tantes que sento que m’ha tocat la rifa. Amb elles ric i ploro. Ploro i ric. No puc dir el nom de totes elles, però, en diré dues a mode de representació honorífica. Les dues amigues més lluitadores que conec. Una és la Gisela Martínez, lluitadora, i boja total! Ella no es rendeix mai. I l’altra és la Maite Carranza. Igual d’insensata que tots plegats.
Li dec molt a la Maite i aquest premi és molt seu. Maite, Maite Carranza, ja tocava que et donés les gràcies per tot, a tu, que sempre dones tant. Doncs això, moltes, moltíssimes gràcies. Unes gràcies especials!
I visca la bogeria dels treballadors de la cultura! Seguim remant en contra, però seguim!

Barcelona, 26 d’octubre de 2016

Foto: Júlia Prats

Foto: Júlia Prats

Foto: Júlia Prats
Foto: Cruïlla

Foto: Juanfran Martínez
Foto: Juanfran Martínez

21 d’octubre 2016

A favor i en contra de la campanya "Fas 6 anys? Tria un llibre"



A favor de la campanya "Fas 6 anys? Tria un llibre":

1. El foment de la biblioteca personal. Se'n parla de forma institucional i se'n parla com d'un fet positiu. Visca!
2. S'adreça a la franja d'edat que s'inicia en la lectura de forma autònoma.
3. Demana la complicitat de les famílies
4. Implica la necessitat de trepitjar una llibreria!
5. Augmenta el pressupost en cultura del Govern de la Generalitat  (Correcció, pel que em diuen això no és així, no augmenta la partida. Aquesta surt d'altres capítols que, per tant, haurà de reduir altres partides... aquest punt passa a l'apartat En contra)
6. Ens iguala amb d'altres països europeus, com Anglaterra o Irlanda, que fan campanyes similars, perquè saben que cal cuidar el petit lector.
7. El Govern es gasta diners en cultura adreçada a públic infantil, una franja que sempre és la germaneta pobra. La LIJ està d’enhorabona!



En contra de la campanya "Fas 6anys? Tria un llibre", o potser, tot allò que cal millorar de cara a les properes campanyes:

1. Als països normals, quan es fan aquestes campanyes, els governs no es gasten diners pagant llibres d'autors estrangers. Ni se'ls passa pel cap! Aquí la campanya és oberta (i sí, som un país anormal en el que gent entenimentada de la LIJ ho trobarà fantàstic i dirà que si Sendak, que si Ende, i sí, sí, però repeteixo, això, fora d'aquí, no passa. Els diners es gasten en LIJ Km0 perquè saben que cal protegir l’imaginari propi)
2. Les associacions d'autors no hem estat consultades i no formem part de la campanya. Ho trobo MOLT greu. Aquest punt explica el punt 1. Hi ha llibreters i editors, cosa que em sembla perfecta, però autors no. De nou som al país anormal en el que es té la idea equivocada que les creacions vénen de París i no pas que les parim els creadors. La Conselleria faria bé de repensar aquest punt i d'incloure aquells que fan possible els llibres (els escrits aquí) que es regalaran a la campanya. Hi ha un organisme que és la ILC que és perfecte per consensuar assumptes com aquest. I a l’AELC (Associació d'Escriptors en Llengüa Catalana) existeix una secció específica de LIJ amb molta gent que pot dir-hi la seva. Si ens deixen, és clar.
3. Pel que sembla la campanya neix amb un pressupost insuficient en cas que totes les nenes i els nens decideixin gastar el seu xec. Ho he llegit tres vegades i encara no ho entenc. O sí, massa, i no m'agrada aquesta falta d'expectatives. Per tant, proposo que morim d’èxit! Que tothom que rebi el xec llanci a les seves criatures de cap a la llibreria i forcem a una ampliació de pressupost. 
4. Per què no fer una llista de llibres on poder triar? Que ningú s'escandalitzi, de nou és el que es fa en aquest tipus de campanyes. Es consensua i avall. I com que es fan cada any, tothom n'acaba sent beneficiat.
5. La campanya no pot néixer sola. Cal una campanya complementària de foment de la lectura. Això també té a veure amb el punt 4. Crear lectors vol dir, també, crear esperits crítics. I persones disposades a seguir gaudint de la lectura. El verb seguir per mi és la clau.

O sigui, que hi ha més punts a favor que en contra, i és que penso que tot i que amb aspectes MOLT millorables, la campanya és un fet positiu. Ara només cal vetllar perquè la propera campanya existeixi, i perquè millori. 

Nota: avui la Bel Olid publicava un article a Nació Digital sobre el tema. Hi estic molt d'acord. http://www.naciodigital.cat/opinio/13981/pobres/esperances/conseller


13 d’octubre 2016

«Allò de l’avi» Premi Gran Angular 2016




Doncs sí. He guanyat el Premi Gran Angular de novel·la juvenil amb la novel·la «Allò de l’avi». És la segona vegada que guanyo aquest premi. La primera va ser el juny del 2008 amb el llibre «Canelons freds» i la data té molt a veure amb aquest nou llibre. Tres mesos després que guanyés el premi, queia Lehman Brothers i la nostra vida canviava per sempre.

Quan miro enrere, l’any 2008 és una frontera entre l’abans ingenu que mai tornarà i la nostra realitat actual. El segle XXI va començar llavors. Aquell crack econòmic ens va fer perdre la innocència d’una forma brutal. I a Catalunya, la poca que ens quedava la vam esgotar el 2009 quan va esclatar el cas Millet. Seria el primer de tants casos de corrupció econòmica i política, però aquell cas ens va commoure d’una forma especial. Les persones en qui confiàvem s’havien dedicat a saquejar una institució tan estimada com el Palau de la Música. Se sentien impunes i els detalls del saqueig que s’anaven sabent eren de deliri absolut. Vaig seguir el cas amb el mateix estupor que la majoria de ciutadans. Poc temps després que la policia entrés al Palau de la Música Fèlix Millet confessava, i malgrat sembli impossible, no serà fins el març del 2017 que serà jutjat. Mentrestant, ha pogut quedar-se tranquil·lament a casa seva. Encara que Fèlix Millet ha pagat un preu i avui dia segueix sent considerat l’enemic públic número 1. La transformació tan radical d’home de gran prestigi a empestat social va ser el primer impuls per escriure «Allò de l’avi».



El segon impuls va venir una mica més tard, quan es va destapar el cas Noos, també conegut com el cas Urdangarín. La visió d’una fotografia dels ducs de Palma amb els seus fills em va fer rumiar en com ho estarien vivim aquells nanos, especialment els més grans. Les investigacions apuntaven al seu pare com a algú que s’havia aprofitat econòmicament de la seva situació. Què pensarien aquells llavors preadolescents i ara ja adolescents? El cas encara està pendent de sentència però la societat ja ha emès el seu veredicte. A qui creuran? A  la veritat periodística i popular o a la versió que els hagin pogut explicar a casa seva?

Al cas Noos en seguirien molts d’altres: els ERE d’Andalucia, la trama Gurtel amb la figura magnètica i barruda de Luis Bárcenas, i de nou el 2014 a Catalunya vam tornar a sentir una descàrrega elèctrica d’estupor amb la confessió de Jordi Pujol i la gestió de l’herència del seu pare. Una altra vegada em vaig formular aquella pregunta: què pensarien els més joves de la família, els seus néts?


Vaig anar posposant l’escriptura del llibre per encarar d’altres projectes. Patia i pensava que algú altre se m’avançaria i escriuria el llibre que jo tenia al cap. Però estranyament no s’ha publicat cap novel·la juvenil amb aquesta temàtica. I només fa poc n’he trobat una altra, «Los fantasmas del paraiso» d’Alfredo Gómez Cerdá i publicada per SM, i he descobert que va ser escrita pel tercer detonant i el definitiu, que em va portar a escriure «Allò de l’avi»: una entrada al blog «Editar en voz alta» de l’editora de SM, Elsa Aguiar, en la que plantejava una sèrie de temàtiques que eren absents de la novel·la juvenil. L’Elsa ens convidava als autors a donar el pas i a reflectir la realitat del canvi econòmic i social a les nostres novel·les. Em dol que l’Elsa ja no hi sigui i que no pugui donar-li les gràcies (ens va deixar el maig de l’any 2015), tot i que em reconforta la sospita que aquest premi li hauria agradat.  

L’argument
«Allò de l’avi» explica en primera persona les vivències del Salva, un adolescent barceloní de 16 anys, i el nét d’un gran prohom, el prestigiós Carles Canoseda, president de la fundació cultural Canoseda. Quan comença el llibre el Salva fa memòria de tot el que ha passat en els darrers mesos. El seu avi és acusat de corrupció i frau econòmic i passa a ser l’enemic públic número 1 de Catalunya. El Salva es resisteix a creure’l culpable, però malgrat comptar amb el suport dels seus tres millors amics, sap que mai més res tornarà ser igual. Encara que se’n vol distanciar, l’escàndol acabarà tocant-lo de ple. En Salva, llavors, haurà de decidir què fer, i aquell serà un dels moments més difícils de la seva vida. 


En Salva, un adolescent més aviat escanyolit que en començar el llibre ens explica que abans que passés allò de l’avi gaudia aprofitant-se del seu cognom, és la nostra veu. He volgut encarnar en el, aquell estupor i incredulitat que vam sentir quan vam descobrir que la realitat no era com ens l’havien explicat fins ara. Nosaltres, igual que el Salva, hem après que la versió oficial acostuma a no encaixar amb els fets, i que com a ciutadans tenim dret a saber què han fet aquelles persones que havien d’estar al nostre servei i que en realitat s’han dedicat a lucrar-se o a actuar d’una forma dubtosa i poc honesta. Per això en Salva canvia, igual que hem canviat tots des d’aquell setembre del 2008.

El jurat
També vull donar les gràcies al jurat del premi, format per Dolors Ortiz, editora de Cruïlla, com a secretaria sense vot, en Rubèn Delpon, tècnic de màrqueting, la Glòria Durban, bibliotecària, el Guillem Terribas, llibreter, i en Llorenç Capdevila, escriptor. Amb en Llorenç hem viscut una feliç coincidència. Ell va guanyar el premi l’any 2007 amb la novel·la «El secret del bandoler» i va formar part del jurat que em va atorgar el premi l’any 2008 amb la novel·la «Canelons freds». I ha tornat a repetir-se la situació perquè ell va ser el guanyador de l’edició passada amb el llibre «L’herència del vell pirata» i de nou ha format part del jurat d’aquesta edició. El Llorenç m’ha promès avisar-me quan es torni a presentar... he, he, he.  


Maite Carranza
Però avui estic doblement feliç, perquè el premi l’he guanyat amb molt bona companyia, ja que la guanyadora del Premi Vaixell de Vapor de novel·la infantil ha estat la Maite Carranza, amiga, col·lega d’escriptura de guions, companya de lluites diverses i una escriptora sensacional. Hem coincidit també, a l’hora de triar una temàtica social i de denúncia. El seu llibre «La pel·lícula de la vida», explica la història d’una actriu que viu sola amb dos fills i que es queda sense feina i és desnonada de casa seva. Per protegir el germà petit de la brutalitat de la situació la germana gran li farà creure que tot plegat forma part del rodatge d’una pel·lícula. I que els canvis de domicili, el fred i la pobresa no són altra cosa que exigències del guió. Un argument dur que esdevé lluminós per l’energia i el sentit de l’humor que tan bé sap fer anar la Maite.  




Fotos: Juanfran Martínez 

Recull de premsa:

Diari Ara
Nació Digital

BTV (vídeo)

TV3 (vídeo)
http://bit.ly/2dQgnA8

Europa Press

La Vanguardia

Vilaweb

Papel en Blanco

UKlitag

Editorial Cruïlla

Revista Bearn


10 d’octubre 2016

#LlegeixoAutoresOc



Autor foto: Jorge Mejía Peralta

El 17 d’octubre és el Dia de les Escriptores i per celebrar-ho l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) ha convocat una lectura contínua de textos escrits per dones (a partir de les 20 hores, a la sala de Llevant de la Biblioteca de Catalunya, carrer Hospital 65 de Barcelona).

Via Twitter s’ha endegat una altra iniciativa, la de fer piulades explicant quines autores llegim, amb el hastag #LeoAutorasOc i que proposo que catalanitzem #LlegeixoAutoresOc a partir de la iniciativa de la comissió de biblioteca de l’Escola Lurdes perquè les famílies de l'escola s'hi sumin. 

Com no podia ser d’una altra manera, la meva invitació és que els lectors, petits, joves i grans, piuleu també autores de literatura infantil i juvenil (LIJ). Per fer-ho fàcil he elaborat una llista d’autores de LIJ que escriuen o han escrit en català. La llista l’he fet a partir del Diccionari d’Autors de LIJ i també remenant editorials i agenda pròpia. Per tant, segur que m’he deixat algú. Si us plau, disculpeu el descuit, i escriviu el nom que falta per afegir als comentaris d’aquesta mateixa entrada i ho esmenaré ràpidament.

Ja ho sabeu, tothom a piular #LlegeixoAutoresOc !

1.    Montserrat Abelló
2.    Elisabet Abeya
3.    Núria Albertí
4.    Núria Albó
5.    Marta Altés
6.    Maria Dolors Alibés
7.    Marta Altés
8.    Roser Ametlla
9.    Maria Lluïsa Amorós
10. Lola Anglada
11. Mercè Anguera
12. Cinta Arasa
13. Mercè Arànega
14. Lucía Arenas Pastor
15. Margarida Aritzeta
16. Gemma Armengol
17. Maria Aymerich
18. Marta Balaguer
19. Joaquina Barba
20. Maria Barbal
21. Roser Barrufet
22. Montserrat Beltran
23. Victoria Bermejo
24. Teresa Blanch
25. Maria Jesús Bolta
26. Montserrat Bonaventura
27. Rocio Bonilla
28. Maria Àngels Bogunyà i Carulla
29. Lourdes Boïgues
30. Iolanda Bonet
31. Rocio Bonilla
32. Lolita Bosch
33. Teresa Brosseta
34. Anna Cabeza
35. Elvira Cambrils
36. Eulàlia Canal
37. Mercè Canals
38. Montserrat Canela
39. Mercè Canela
40. Isabel Canet
41. Anna Canyelles
42. Roser Capdevila
43. Victòria Cardona
44. Maite Carranza
45. Antonia Carré
46. Lola Casas
47. Fina Casalderrey
48. Mercè Climent
49. Rosa Maria Colom
50. Mercè Company
51. Flavia Companys
52. Maria Conca
53. Empar De Lanuza
54. Teresa Duran
55. Maria Enrich
56. Mercè Escardó
57. Maria Espluga
58. Elena Ferro
59. Núria Figueras
60. Txus Fernández
61. Sonia Fernández-Vidal
62. Anna Fité
63. Montserrat Galícia
64. Montse Ganges
65. Dolors Garcia i Cornellà
66. Pilar Garriga
67. Anna Gasol
68. Teresa Giménez
69. Montse Ginesta
70. Fani Grande
71. Maria Grau
72. Pepa Guardiola
73. Elisenda Guiu
74. Núria Homs
75. Laura Huerga
76.  Maria Àngels Juanmiquel
77. Alegria Julià
78. Tessa Julià Dinarès
79. Gemma Lienas
80. Anna Llàcer
81.  Josefina Llauradó
82. Pilar Lladó
83. Anna Llenas
84. Mercè Llimona
85. Glòria Llobet
86. Eli Llorens
87. Laia Longan
88. Alegria Julià
89. Laila Karrouch
90. Carmen Kurtz
91. Anna Manso
92. Meritxell Margarit
93. Glòria Marín
94. Isabel Marín
95. Meritxell Martí
96. Maria Martínez
97. Virginia Martínez
98. Marina Martori
99. Hermínia Mas
100.              Fina Masgrau
101.              Shaudin Melgar-Foraster
102.              Maria Isabel Mingo
103.              Carme Miquel
104.              Marta Molas
105.              Maria Molist
106.              Amèlia Mora
107.              Eva Mor
108.              Maria Rosa Nogué
109.              Bel Olid
110.              Elena O’Callaghan
111.              Anna Obiols
112.              Maria Àngels Ollé
113.              Rosa Maria Pascual
114.              Gemma Pasqual
115.              Maria del Mar Pavón
116.              Adela Pérez
117.              Susana Peix
118.               Lena Paüls
119.              Maria Dolors Pellicer
120.              Laia Perearnau
121.              Lliris Picó
122.              Eva Piquer
123.              Juliet Pomés
124.              Nathalie Pons
125.              Gisela Pou
126.              Núria Pradas
127.              Elisenda Queralt
128.              Elisa Ramon
129.              Estrella Ramon
130.              Joana Raspall
131.              Assumpció Ribas
132.              Sara Ribes
133.              Judit Robert
134.              Elisenda Roca
135.              Maria Carme Roca
136.              Maria Mercè Roca
137.              Elisabet Roig
138.              Marta Romera
139.              Roser Ros
140.              Gemma Sales
141.              Eva Santana
142.              Care Santos
143.              Rosa Serrano
144.              Isabel Clara Simó
145.              Laia Soler
146.              Carme Soler Vendrell
147.              Montse Tobella
148.              Anna Tortajada
149.              Victòria Tubau
150.              Mercè Ubach
151.              Tina Vallès
152.              Irene Verdú
153.              Mercè Viana
154.              Anna Vila
155.              Muriel Villanueva