Dos punts: Benvingudes al club

Un dels oficis que exerceixo és el d'escriptora de literatura infantil i juvenil, que, com tothom sap, és un ràpid passaport a la fama mundial. Vivim en una societat que valora totes les tasques adreçades a cultivar la llibertat de pensament dels infants i joves i, com a mostra de reconeixement, et conviden al lliurament dels Oscars, al nomenament de presidents de la Generalitat, a tertúlies radiofòniques, a comissions parlamentàries, a saraus en residències privades de luxe i, fins i tot, a esdeveniments diversos dedicats a la literatura infantil i juvenil. Aquests reguitzells de frivolitats, però, no són res comparats amb les meravelloses condicions de treball que permeten que pugui treure a pasturar la meva imaginació amb total llibertat. Sé, que quan escric un llibre aquest travessarà mig planeta en igualtat de condicions, que rebré ofertes de traduccions al bielorús, que l'esforç i les jornades esmerçades es veuran recompensades quan contempli l'adaptació al cinema que haurà fet del meu conte aquell emergent guionista finlandès. Però el que més m'emociona és comprovar com el meu govern col•labora activament en el sosteniment del meu ofici, ajudant a totes les famílies en la compra dels llibres de lectura per l’escola o institut. Uns llibres que nens i joves podran endur-se a casa perquè seran seus, de la seva biblioteca personal, per rellegir, escopir, emmarcar o guardar per llegir-los als seus fills si volen. Ah, quin gran país.

Per això avui sóc feliç de donar la benvinguda al gremi a les guanyadores de dos premis literaris que s'estrenen en aquest noble ofici. Ja les deveu conèixer, i fins i tot estareu farts de veure’ls les cares per tot arreu. Són la Carmen Fernández Villalba, guanyadora del «Premio La Galera Jóvenes Lectores 2010» amb la novel•la de ciència-ficció Luzazul, i Maria Espluga, guanyadora del IX Premi Barcanova en modalitat de literatura infantil amb l'obra Antònia Purpurina. Estic segura que totes dues estan exhaustes després de la multitud d'entrevistes i de tant anar amunt i avall, però felices, ara que tenen la certesa de pertànyer a una comunitat cultural que les protegeix i que els desitja el millor, perquè sap que si la qualitat de les seves obres és bona, és força probable que continuïn existint futurs lectors adults de qualitat.

Publicat al diari ARA. Diumenge 9 de gener de 2011

Dos punts: Societat blandiblup

Aquí va una llisteta d'algunes dels milions que permetem que ens endinyin amb aquella alegria: la pujada de les tarifes dels transports públics i de la tarifa elèctrica, les dades sobre la pobresa a Catalunya que va facilitar Càritas fa poques setmanes, el conflicte dels controladors aeris, les retallades en educació, la situació abusiva de les grans cadenes de distribució alimentària, la inexistència d'una llei electoral que inclogui llistes obertes, la posició del govern central en el conflicte de l’Al-Aaiun, el cinisme dels partits polítics implicats a l'hora de tapar-se les vergonyes de la corrupció, la gran quantitat d'ajuntaments que encara no han presentat els comptes de l'any 2008 a la Sindicatura de Comptes, el desajust entre com es tracta l'incompliment de la llei per part d'una institució i en com se'ns tracta als ciutadans, les pensions de viudetat, les ajudes a bancs caixes que es van atorgar sense gairebé res a canvi, la situació d'indefensió en què es troba molta gent amb deutes hipotecaris que no poden assumir, les empreses que aprofiten la crisi per imposar condicions laborals dickensianes i la sentència del Tribunal Suprem sobre el català a l’escola.

Trobo que són motius suficients perquè tots, en massa, incendiats d'indignació pacífica sortim al carrer a reclamar el que ens pertoca amb l’energia que ens dóna aquest any acabat d’estrenar. Sé que no passarà. Per això vull deixar constància d'alguns motius que poden ser més motivadors a l’hora d’encendre la insurgència ciutadana.

Que li hagi tocat la loteria al veí i a nosaltres ni el reintegrament, que la industria farmacèutica no hagi inventat res que eviti que des del dia de Sant Esteve ja no ens cordin els pantalons, no rebre panera de Nadal, l'obligació de fer l'amic invisible amb els companys del departament, que el futbol per televisió sigui gairebé tot de pagament, que el metge et doni una hora i t'atengui dues hores més tard per sistema, la inexistència de penjadors per a les bosses i jaquetes als lavabos públics.

Potser, gràcies a aquests darrers motius de lluita, podem agafar-li el gust a reclamar els nostres drets i, a poc a poc, acabem per abandonar la nostra tova i còmoda ciutadania blandiblup per acabar convertits en autèntics ciutadans d'una democràcia de consistència més sòlida.

Publicat al diari ARA. Diumenge 2 de gener de 2011