El
Cristian Segura em va trucar per demanar-me que li expliqués uns
quants secrets. Té una secció setmanal al diari Ara, al suplement
Ara llegim, en el que desvetlla algun detall sobre la vida i l'ofici
d'un escriptor i tenia ganes d'explicar alguns dels meus secrets. Em vaig quedar en blanc. Em faig
un fart d'explicar als nens i joves que la meva vida no té res
d'apassionant ni glamurosa. Em sento una formiga obrera. Fent el que
em rota, això sí. Però ni viatjo a lloc remots, ni em passen mil
anècdotes curioses, ni tinc manies especials a l'hora de fer anar
l'ordinador i escriure llibres, guions i tota la rastellera de
modalitats literàries amb les que em guanyo la vida. Visc més
experiències psicotròpiques en la meva vida personal que en la
professional (un fet que enriqueix la secció de La pitjor mare..).
Així que vaig confessar-li que no tenia ni punyetera idea de què
explicar-li, que estava començant un llibre i que ja li enviaria un
mail si se m'acudia res. El Cristian és molt amic d'en Ferran Torrent, i el vaig avisar que al costat de les anècdotes
hiperbòliques de l'escriptor valencià, tot el que jo pogués aportar seria poc.
Suposo que no és per casualitat que una de les meves escriptores
favorites sigui l'Anne Tyler i del seu món de vides quotidianes.
Però
vaig redactar el mail i el Cristian va escriure l'article. Li
agraeixo molt que pensés en mi. I també que em faci passar per una
persona interessant. Però, sobretot, el que m'agrada és que s'hagi
recordat de la literatura infantil i juvenil.
Aquí
teniu l'article. Els secrets de debò no
s'expliquen, però que tot el que he explicat és de debò.
