17 de maig 2007

Enveja


Els guionistes dels Estats Units em fan molta enveja. Són un gremi que no conec de prop però com a espectadora em faig un fart de veure bones sèries escrites i realitzades d’una forma que aquí no podem arribar ni a tastar mínimament. Estats Units és un mercat molt bèstia. A l’any s’arriben a produir un munt d’episodis pilots de sèries que no arriben a bon port. Però tots ells tenen la seva oportunitat i els guionistes escriuen els guions amb una combinació de dos factors que als guionistes del mercat català i del mercat espanyol se’ns neguen repetidament: TEMPS i RISC.
Temps per escriure i, encara més important, reescriure, reescriure i reescriure. Són guions madurats i repensats. També molt retocats i remenats, que no tot és fantàstic a l’altra banda de l’oceà, però són guions que abans de ser gravats s’han pogut permetre el que aquí ens sembla un luxe, que és treballar amb prou temps.
Risc o també marge de maniobra o també voluntat per innovar. Sí. Ells tenen al darrera una indústria amb uns mitjans milionaris. Però la innovació no té res a veure amb les peles. Té a veure amb la confiança de les empreses per les idees dels guionistes. Per les ganes de fer coses noves. Per assumir que per innovar un s’ha d’arriscar. Els guionistes dels Estats Units poden inventar sèries sense l’autocensura de pensar que el seu mercat, les productores, les televisions, només els compraran determinats formats.
Es parla molt de la innovació en les empreses de tecnologia punta, en les empreses de betes i fils, en les empreses d’embotits. Però i la innovació en les empreses de creació de continguts audiovisuals? Aquí només es produeixen sèries que ja se sàpiga que han funcionat abans. Amb comptades excepcions, sí. Però vaja.
I tot això perquè avui fan el segon capítol al C+ de la sèrie Estudio 60. Una sèrie que té com a protagonistes a un guionista d'un late show i el seu director. Una bona sèrie, creieu-me. El creador? Aaoron Sorkin, el mateix que es va inventar "El ala oeste de la Casa Blanca". I un detall. Als Estats Units tenen molt clar de qui són les sèries (si és que són d'algú). Les sèries són de qui se les inventa. I els diaris que aquí obvien per sistema els noms dels guionistes responsables de les sèries nacionals, no s'obliden mai d'esmentar el nom dels nostres colegues americans. El que us deia, enveja.

1 comentari:

Anònim ha dit...

La veritat és que estaria molt bé que les teles públiques arrisquessin una mica més en el tema sèries. Jo era un consumidor d'elles, però hem arribat a un punt que l'oferta que hi ha a les privades és molt atractiva. Malauradament la majoria de l'oferta és americana. Potser que en prenguessin nota. La cosa que recordo més innovadora últimament a TV3, potser sigui Lo Cartanyà i, plats bruts. La resta és una mica el de sempre. Penso que també per vosaltres seria molt més engrescador.
Una idea seria fer una sèrie virtual a Internet. És broma, però potser ja existeix.