Sant Jordi 2012

Miro el cel, ennuvolat i espès, i sé que centenars, milers de persones fan el mateix. Són els llibretes, els editors, els autors que el dia de Sant Jordi tindran, tindrem, feina. A Barcelona aquesta setmana fa uns dies pèssims, l'anticlímax perfecte per a la diada del llibre. Tant se val. Encara falten dies, pocs, però suficient perquè la meteorologia mostri una certa justícia poètica i ens deixi celebrar el dia 23 d'abril en pau.

En literatura infantil de batalla, la majoria, el dia de Sant Jordi no és tan transcendental com per als llibres adreçats a adults. Geronimo Stilton fa temps que va fagocitar la presència d'autors locals, que abans va fotre's sencera d'una queixalada Harry Potter i abans d'altres fenòmens similars. Per sort també hi ha gent d'aquí que arrossega molt públic però segueixo pensant que Sant Jordi està més enfocat al públic adult. Per a l'infantil existeix la iniciativa Món Llibre, que tampoc m'acaba de fer el pes, perquè Sant Jordi és el dia de COMPRAR llibres. I la resta de l'any és per llegir-los. I al Món Llibre de llibreries ben poques. És com si per tractar-se de públic menor d'edat hi hagués un cert pudor en admetre que els llibres cal comprar-los, igual que el pa i la sal. I d'altra banda la literatura juvenil continua quedant coixa. 

De totes maneres les editorials infantils també concentren llançaments pel mes de març pensant en el dia 23 d'abril i jo, aquest any, tinc dues novetats. Un conte infantil i el cinquè llibre de la col·lecció juvenil «Una noia N.O.R.M.A.L.». Tots dos llibres tenen la gran sort de tenir dues il·lustradores fantàstiques: l'Àfrica Fanlo i la Juliet Pomés.

Cara de gos, explica la història d'un nen que té un dia horrible i de la seva àvia que el ve a buscar a l'escola i que en veure la seva cara de gos el convida a actuar com un gos autèntic.

Comença així: «Hi ha dies en que tot et surt malament. La mare em perd un dels guants de porter. El pare em fa posar el jersei de llana que fa que m'assembli a una ovella peluda.”

Editorial Cruïlla. Il·lustracions d'Àfrica Fanlo. Sèrie blanca de la col·lecció «El vaixell de vapor». A partir de 5 anys. 

 

Una noia N.O.R.M.A.L. Fa de pintora, és la cinquena novel·la amb la Ru com a protagonista. Aquesta vegada l'ofici que tria per guanyar uns quants euros és el de pintora de parets. Comença pintant casa seva i acaba pintant un parell de botigues de xinesos al barri. Les seves amigues s'intercanvien papers i la Sheila decideix fer de bona nena i la Nàdia desmadrar-se. Conclusió: els seus pares pensen que s'han torrat. A més, el pare de la Ru té crisis. En fa 50 i ho porta fatal i la Ru i els seus germans intenten localitzar un amic de juventut del pare per animar-lo.

Al llibre podreu llegir coses com aquestes:

“-La meva mare m'ha comprat un lot de calcetes d'aquelles amb el nom de cada dia. No sé on coi les ha trobat de la meva talla, però les ha trobat.

A la cuina es fa el silenci. Fins que la Xeila i la Ru exploten i es recargolen de riure.

-Va, prou,... prou... -La Nàdia voldria que les amigues aturessin les riallades.- Prou, he dit. Prou. PROOOOOU!!!”

Una noia N.O.R.M.A.L. Fa de de pintora. Il·lustracions de Juliet Pomés. Editorial Cruïlla. A partir de 11 anys.

I si voleu que us els signi el dia de Sant Jordi. Hi seré en companyia de la Juliet Pomés!:

Hora: a les 19 hores

Lloc: Rambla Catalunya amb Consell de Cent. Llibreria Al·lots Petit Príncep

Llegir perjudica greument la salut

Dies de xerrades, de trobades amb lectors a les escoles i instituts, d’anar i venir, de voltar, de mirar als ulls a les persones que han dedicat temps a llegir els meus llibres o que han aconseguit que els lectors se’ls llegeixin amb interès i curiositat. Quan surto d’una aula em noto cansada. He estat només una hora però he procurat que fossin uns minuts entretinguts, interessants, fins i tot divertits i intensos. No sé com s’ho fan els mestres per conservar l’energia al llarg del dia.

Algunes de les preguntes es repeteixen, són petits clàssics (“Quant trigues a escriure un llibre? En qui t’has inspirat?...) però qui fa la pregunta sempre és diferent i, per tant, la resposta té matisos també diferents. En alguns llocs la pregunta és al principi i em serveix per fer una broma que trenqui el gel, en d’altres cap al final i ho aprofito per explicar algun concepte del que no s’ha parlat... O potser alguna pregunta original  que m’han fet abans em serveix per enriquir la resposta de sempre.

Normalment els lectors s’han preparat preguntes per fer-me. Llavors els faig una petita introducció i tot seguit passo al torn de preguntes. L’altra dia me’n van arribar a fer 50! No vull que una llarga explicació inicial aixafi la guitarra dels que s’han preparat la pregunta i esperen el moment per plantejar-la en veu alta, i escolten com l’autora se la contesta ella sola. Però si hi ha poques preguntes o cap, llavors explico el meu ofici i parlo sobre la  imaginació. No deixo anar un rotllo i prou. Duc aquesta petita caixa d'eines de debò amb les eines d’una escriptora. 

És plena de petits objectes que em serveixen per fer més comprensible el meu ofici a totes les edats. Però, insisteixo, no sempre apareix perquè senzillament no cal. Un altre recurs és un Power Point sobre la imaginació. El faig servir de vegades com  una manera d’iniciar el tema sense parlar directament del llibre que han llegit.

Ahir per la tarda em vaig estrenar fent una xerrada diferent. No es tractava de parlar de cap dels meus llibres sinó d’animar a la lectura a alumnes de primer i segon d’ESO de l’Institut de Viladecavalls. Hi vaig anar convidada per la Georgina Peroy, la mestra que dirigeix el club de lectura de forma magistral. La trobada va anar molt bé. Eren vora uns 60 alumnes que van seguir les meves explicacions i el Power Point que les acompanyava amb atenció, rient amb els acudits del Calvin, la Mafalda i d’altres que vaig incloure. Que van ser tant respectuosos que no van gosar riure amb una foto meva de petita que vaig incloure perquè riguessin de gust. I als que, em sembla, vaig fer pensar i reflexionar una miqueta sobre l’impacte que pot tenir la lectura a la seva vida.

Vaig titular la conferència amb un nom potent i que els deixés descol·locats: LLEGIR PERJUDICA GREUMENT LA SALUT. I va funcionar. Al llarg d’aquella estona vaig procurar ser el màxim de sincera (amb ironia i sense) per dir-los que la lectura provoca insomni, mal de canell i cervicals, marcianisme,... i també et converteix en algú perillós per a segons qui perquè penses, et coneixes més a tu mateix, adquireixes coneixements d’una forma més profunda i d’altres nefastes conseqüències que la gent que ens vol ignorant i adotzenats no desitja pas que visquem. I que si vivim en  una civilització basada en la transmissió de la informació de forma escrita, la lectura té una importància cabdal a l’hora d’ajudar-nos a dominar el llenguatge. Tot fent servir com a base la meva experiència personal, fotos d’autors, polítics, científics, cuiners, acudits gràfics, textos breus i fotos diverses. Va ser una molt bona experiència i gairebé no em va caldre consultar les targetes que tenia a la mà per si em perdia o m’oblidava d’alguna dada important. I espero poder-la repetir en algun altre institut.

Vaig demanar als alumnes que si volien que em deixessin comentaris sobre què els havia semblat. Espero que s’animin i tots puguem llegir les seves opinions.

Nota: gràcies a tots els que aquesta setmana m’heu ajudat a través del Facebook i del Twitter aconsellant-me i animant-me per la xerrada de Viladecavalls. Visca la generositat.