Bones experiències a les aules: copieu i adapteu!

(ENTRADA ACTUALITZADA 2021)

 

Com aconseguir encomanar la passió per la lectura a l’aula? Que els petits i joves lectors vulguin continuar llegint? Que tinguin ganes d’obrir un altre llibre?

La resposta me l’he trobat a moltes escoles i instituts. Tant la positiva com la negativa. Com incentivar i com desincentivar.  

Fer avorrir la lectura és fàcil. Només cal presentar l’objecte llibre com alguna cosa poc desitjable i a partir de la lectura fer exercicis escolars d’aquells narcolèptics tipus fitxa, exàmens, etc. Però aquí no vull donar idees terribles i en canvi sí donar llum a tot el que es fa bé i molt bé.

L’any 2016 vaig escriure una entrada on recopilava totes les bones experiències que m’he trobat arreu a partir dels meus llibres. És una entrada viva que he anat actualitzant a data d’avui. Però m’adono que queda amagada entre les entrades del 2016, així que faré una trampeta i publicaré aquesta entrada perquè sapigueu que existeix i que la continuaré alimentant.

I el més important: que la feu servir. Que la consulteu. Que copieu i adapteu les experiències per a la vostra escola o institut. Que convertiu la lectura d’un llibre en una experiència de vida, en una festa, en un impacte emocional, en joc, en reflexió i en diàleg. 

 

L'any 2021 he començat una formació online amb GRAÓ per a docents de primària i secundària on parlo de tot el tema que ens ocupa: "Despertar la creativitat amb la lectura i l'escriptura (Primària i secundària)". Són 5 sessions online, d'una hora i dos quarts cadascuna, una dedicada a desconstruir la creativitat, una altra a reflexionar sobre la lectura i com triar lectures, la següent a l'animació lectora (què fer amb els llibres a l'aula), la quarta a experiències d'escriptura col·lectiva i la cinquena a experiències d'escriptura creativa individuals. La formació és acreditada (30 hores) i amb petites tasques avaluables. Hi ha convocatòries obertes permanentment. Per a més informació clica AQUÍ

 

L’entrada original amb tota la informació la trobareu AQUÍ

Congreso de Jóvenes Lectores de Tenerife 2020

Opinió d’adolescent a l’escola FEDAC de Castellar del Vallès

Ahir vaig tornar a l’escola FEDAC de Castellar del Vallès, per fer el taller de creació de textos d’opinió. Amb aquesta són quatre les vegades que m’he plantat davant la classe de 3r d’ESO per explicar com vaig crear la columna d’opinió La pitjor mare del món, i els criteris estilístics i de contingut que m’he imposat a l’hora d’escriure-la. No és, per tant, una explicació sobre maternitat i paternitat imperfecta, sinó sobre text d’opinió.

El taller va néixer a partir de la proposta de la Rosa Maria Baró, professora de català del centre, i està dividit en dues parts, d’una hora cadascuna. La primera és teòrica i allà els explico com va néixer la secció i n’analitzo les característiques des del punt de vista lingüístic. També parlo del contingut, però no tant de com trio de què anirà l'article (que també una mica), sinó de les poques normes que m’obligo a seguir, com la de protegir la intimitat més íntima del que passa a casa. Aquest any hi he incorporat una novetat i ha estat la lectura prèvia de dos articles meus i quatre d’altres articulistes: Francesc Canosa, Marta Rojals, Ferran Sàez i Barbijaputa) que ens ha permès parlar dels diferents enfocaments i estils. I fins i tot de les diferents finalitats d'un article d'opinió.

La segona part és pràctica i al llarg d'una hora els alumnes inicien l’escriptura d’un article propi. Primer comentem en veu alta els temes i punts de vista d’aquelles persones que ja tenen clar què escriuran, i després, mentre tothom treballa de forma individual, vaig passant per les taules per resoldre dubtes, escoltar propostes i oferir consells o plantejar preguntes.

Com cada any les noies i els nois plantegen temes nous (la religió al món d’avui des del punt de vista d’algú que es declara ateu, el dolor de la mort en plenes vacances de felicitat nadalenca, la incidència de la tecnologia en els nens més petits), universals (l’amor, l’amistat) o temes que se senten molt seus (els videojocs, l’esport, la vida d’un adolescent, la incomprensió dels adults, les dificultats dels estudis, el futur). Però sigui quina sigui la temàtica escollida aquest és una molt bona proposta per practicar i exercitar una veu pròpia, per intentar entendre els arguments contraris, ni que sigui per rebatre’ls i per aparcar les veritats absolutes. 

I també per començar a treure els nas als diaris, un mitjà que admeten que no se senten gens seu. No entenen el context de moltes notícies i articles i detecten que els textos no se’ls adrecen directament. Una observació interessant que hauria de fer pensar tant als propis mitjans, com a la comunitat educativa. De totes maneres els vaig encoratjar a seguir llegint i fullejant diaris de forma habitual, i els vaig explicar que igual que amb una sèrie que s’enganxa a mitja temporada, si bé al principi pot ser que es perdin una mica, la pràctica fa que al final s’acabi entenent tot. 

Club de lectura Una noia N.O.R.M.A.L. i altres animals (4) Paraules

Al club de lectura de l’Escola Mediterrània, que fem a la biblioteca La Fraternitat, a cada sessió els demano el mateix exercici: escollir una paraula que els hagi cridat l’atenció, que els hagi sorprès, intrigat, divertit, o que senzillament desconeixien. D’aquesta forma la lectura es fa d’una altra manera. Busques la perla enmig del mar de frases i paràgrafs.

Per il·lustra la proposta, la Laura, la responsable de la sala d’infantil de la biblioteca, a la primera sessió, va ensenyar-los el llibre Mis primera 80.000 palabras de l’editorial Media Vaca, en el que diferents il·lustradors triaven una paraula i en feien una il·lustració. Com que a la propera sessió parlarem de la feina de la Juliet Pomés, la il·lustradora de la col·lecció Una noia N.O.R.M.A.L. els vaig demanar que aquesta quinzena, a l’escola, enlloc de triar la paraula i ja està, també en fessin una il·lustració.

Aquí teniu el resultat.

Club de lectura Una noia N.O.R.M.A.L i altres animals (2)

-->

Nens i nenes de l’escola Mediterrània de la Barceloneta. Espero que els capítols que us esteu llegint us estiguin agradant. La Ru i les seves amigues ja s’han instal·lat a casa la Ru i comencen uns dies de viure soles, al seu aire. Tot sembla que anirà fantàstic. O potser no.

L’ofici que s’ha empescat la Ru, passejar mascotes, aparentment és senzill i sense complicacions. Però en els llibres anteriors de la col·lecció on hi feia de CANGUR i de FOTÒGRAFA (de comunions, bateigs i altres festes dels seus veïns) al final tot es complica. 

 En els llibres següents la Ru farà de PINTORA (de parets), LECTORA (llegeix en veu alta als avis d’una residència) i de GUIA TURÍSTICA (passeja a la cosina d’una veïna per la ciutat).

La Ru té tretze anys i no pot treballar en una botiga, o a la pizzeria on treballa el seu germà Raúl fent de repartidor. No té l’edat legal, i per això s’ha d’esprémer les neurones per inventar-se oficis i feinetes.

I aquí ve l’encàrrec d’aquesta setmana perquè seguiu fent servir la vostra creativitat i imaginació. QUINS ALTRES OFICIS PODRIA FER LA RU? No s’hi val repetir els que ja apareixen als llibres de la col·lecció. Seria massa fàcil, he, he, he...

Haureu de fer l’esforç de posar-vos en la pell de la Ru i pensar com si fóssiu ella mateixa. És clar, a partir de la vostra experiència, del que sabeu, del que podeu preguntar...

Espero les vostres respostes. I també la llista de paraules, que ja sabeu que en faig col·lecció.

Fins dilluns dia 8, que ens trobarem a la Biblioteca La Fraternitat! I seguiu tafanejant els llibres que us va seleccionar la Laura. Us els ha deixat a l’abast, a la biblioteca, perquè els remeneu i llegiu. 

--------------

I les respostes de l'ESCOLA MEDITERRÀNIA són:

PARAULES: mortal, cigarreta, xistorra, prohibeix, família, escarxofar-se, pollastre, campionat, tiberi, desempallegar-se, entendrir i mandonguilles.

FEINES QUE POT FER LA RU: 

1. venedora de llimonades.

Jo penso que l’ofici legal per la Ru és posar un lloc de llimonades. 

2. RECITADORA DE POEMES 

Seria molt bona idea, també podria escriure poemes i recitar-los al carrer i guanyarà alguns diners per poder toca el dos.

3. JARDINERIA

Jo penso que si traballés de jardinera podria guanyar diners. És una feina fàcil de fer. Intentaria cuidar els jardins de les cases privades del barri de Pedralbes. 

4. AJUDAR A LA GENT GRAN

Jo penso que podria ajudar a la gent gran perquè un gran que no pot sortir de casa,li podria ajudar a comprar aliments per als grans i després aconseguir molts diners.

5. NETEJAR LES CASES

Jo penso que podria ajudar a la gent a netejar la seva casa, dirien quina part ha de netejar i quan netegi tot, li donarien pasta.

6. ACTRIU

Jo penso que podria tenir molts diners perquè si treballa molt podria ser famosa. Hauria de fer càstings i preparar-se molt. La podrien ajudar la Nàdia i la Xeila.

7. CLASSES DE REPÀS 

 La Ru ha escollit aquesta feina  per guanyar diners i per poder marxar als Estats Units  i complir  el seu desig.

Aquesta fenia  de mestre de repàs  serveix per  ajudar als nens o nenes del seu barri, carrer o poble. Si no saben fer els deures o no ho entenen, ella els ho pot explicar  i així ho podran entendre millor  els exercicis o el temes de  Mates , Català, Medi, Castella i etc. 

8. LLEGIR CONTES A NENS PETITS

Aconseguiria diners perquè si apart d’això també ho fa per a les persones velles guanyaria el doble. Ho faria cada 15 dies a la biblioteca.

9. VENDRE ROSES

Jo penso que podria vendre roses perquè no podria firmar un contracte i quan sigui Sant Jordi podria aconseguir molts diners.

10. MIM

Jo penso que és legal i al mateix tems il·legal, i podria ajudar a les persones que no saben parla ni escoltar.

11. ARREGLAR ORDINADORS

Jo penso que podria ajudar a la gent a arreglar ordinadors perquè si hi ha un virus, ho podria arreglar.

12. NETEJADORA DE COTXES

La Ru treballarà de netejadora de cotxes. Com que és menor ha de buscar una feina que no tingui cap contracte perquè sinó seria il·legal i la podrien ficar a la presó o en un centre de rehabilitació de menors. 

Balanç de fi de curs: escoles i instituts (1)

 

Avui s’acaba el curs. D’acord, s’acaba el curs escolar i la vida laboral continua, fins i tot a l’agost. Però no són només les portes de les escoles les que es tanquen, jo també tanco mentalment l’any. Ho faig sempre i ho he escrit aquí mateix. El Cap d’Any no és un dia, el 31 de desembre, és tot el temps que va des de Sant Joan fins a l’1 d’agost, el meu primer dia de vacances oficial. Cotitzo com a autònoma a la Seguretat Social, i això, combinat amb l’existència (feliç) dels meus tres fills fa que l’agost sigui el meu mes de vacances sí o sí.

S’acaba el curs i em ve de gust mirar enrere i adonar-me que han passat coses des del setembre. No totes bones. No totes dolentes. Però han passat moltes coses. No en parlaré de totes, ara. Ho aniré fent a poc a poc i com que avui el curs s’acaba començaré parlant de les trobades a escoles i instituts. I també de les conferències que ofereixo a les AMPA.

He fet un munt de xerrades a escoles i instituts. Trobades amb classes de nens i nenes, nois i noies que s’havien llegit algun llibre meu. Les he fet a través del programa Autors a les aules, de la ILC, perquè els centres d’ensenyament al setembre van demanar que hi anés a través d’aquesta pàgina. També a través de les editorials que publiquen els meus llibres, tot i que aquest any han baixat moltíssim en número. I també n’he fetes moltes perquè les escoles o els instituts em contacten directament. L’únic que demano en aquest cas és que hagin treballat o llegit algun llibre meu, i que el llibre no sigui socialitzat. Ho sento però aquest darrer supòsit em sembla una falta de respecte cap a la meva feina. La mateixa falta de respecte que em semblaria que a un mestre se li escatimés el sou al 50%. O més, molt més. A banda dels perjudicis educatius, culturals i la cafrada col·lectiva que estan organitzant tots els que ho fomenten o les autoritats que no hi posen remei o que no ofereixen solucions, alguns sense adonar-se’n, amb la millor de les intencions, de bona fe. D’altres amb tot el coneixement de causa. Si en voleu saber més de les conseqüències de la socialització de llibres literaris pel futur del país aquí podeu informar-vos. Si no voleu seguir sense saber-ne res, no cal que llegiu. Però també vull apuntar que hi ha situacions difícils que entenc perfectament, i que en aquest cas tot es pot parlar.

A les xerrades no tot ha sigut positiu. M’ha sobtat descobrir més d’un mestre i de dos consultant el mòbil durant la trobada. També n’hi havia que xerraven entre ells sorollosament mentre els alumnes em feien preguntes. D’altres no s’havien llegit res del que jo havia escrit. Gent que es renta les mans del que passa a l’escola. O he arribat a escoles amb un alt nivell adquisitiu i m’han explicat sense cap mena de vergonya que a partir d’aquell curs socialitzarien els llibres de lectura... per estalviar-se la despesa els 30 euros anuals. Però per sort la majoria de les experiències han sigut precioses, fèrtils i emotives. Trobades que estimulen a la lectura als nanos i a mi, personalment, m’empenyen amb alegria cap a l’escriptura. Mestres entregats i professionals. Entusiastes i amables. Educats i capaços d’educar. Sabedors de les mancances del sistema que intenten suplir amb una actitud que va més enllà del que se’ls demana. Penso en el dia tan meravellós que vaig passar amb la ZER de la Ribera d’Ebre Nord, o en la imperdible trobada anual amb els alumnes de tercer de l’escola Milagros Consarnau de l’Hospitalet, en l’escola els Costerets de Sant Pere de Ribes, les xerrades que vaig fer a Múrcia, multitudinàries i diferents, on em van cuidar i mimar, fent-me sentir com una reina, i tantes d’altres. I, és clar, l’experiència brutal que m’ha regalat l’escola Lurdes, la meva escola, l’escola on encara ara estudia el meu fill petit, que m’ha dedicat els jocs florals. Per celebrar-ho vaig passar per tots els cursos per explicar el meu ofici, i entre tots vam fer un conte col·lectiu que vaig llegir el dia de Sant Jordi, durant la festa tan emotiva, preciosa i inoblidable que vaig viure.

He seguit col·laborant amb el projecte Voxprima, que porta la creativitat a les escoles, aquest curs a Ciutat Vella, a Barcelona, i al festival Kosmopolis, de la mà d’escriptors, il·lustradors i lingüistes. Un projecte que combat el fracàs escolar a base d’escriure, de dibuixar, d’imaginar i de donar la veu als nens i nenes i eines diferents i útils als mestres. Voxprima es mereix arribar a tot arreu, créixer i expandir-se. Si fóssim als EEUU rebria finançament privat a cabassos, d’empreses o rics mecenes individuals. Però som a Catalunya i els mecenes i les empreses s’ofereixen al Barça i poca cosa més. 

He repetit com a conductora del club de lectura dels alumnes de sisè de l’Escola Mediterrània, organitzat per la Biblioteca La Fraternitat de la Barceloneta. El llibre escollit era meu, Una noia N.O.R.M.A.L. i altres animals, de la col·lecció Una noia N.O.R.M.A.L. (Cruïlla) i he confirmat que llegir acompanyat és un plaer pels lectors i també per qui acompanya.

I, és clar, he seguit participant en l’extraordinària experiència d’animació lectora que és El cove de les paraules, on hi participen tots els alumnes de 4rt de primària de la ciutat de Salt, comandats per la Bàrbara Arjona de la Biblioteca Iu Bohigas i el Pep Culell del CRP del Gironès. Com sempre, la Bàrbara i el Pep, gent intel·ligent i inquieta, han retocat el projecte per seguir perfeccionar-lo (no m’estranya que el jurat del Premio María Moliner de Animación a la lectura, s’hi fixés i els convidés el desembre passat a explicar com funciona, el que m’estranya és que no arribés a premiar-lo!). Aquest any el meu paper era una mica diferent. Vaig trobar-me amb els alumnes a l’octubre per explicar com imaginar i inventar i després van llegir el meu llibre La Rita Fredolica i alhora jo els anava proposant activitats a través del blog amb una periodicitat setmanal. A partir d’aquí ells investigaven l’entorn amb visites guiades al Pla dels Socs, primer des del punt de vista ambiental i després literari. I de la mà de la Núria Martí, i amb els paràmetres de la lectura i l’escriptura fàcil, creaven personatges i escrivien històries dividits en grups en un entorn wiki. I per acabar-ho vam fer la trobada tots junts, escoles, biblioteca, CRP, la Núria i jo, on se’ls entregava el llibre publicat amb les seves històries. 

En totes les activitats que acabo d’explicar m’ha mogut una motivació molt clara: difondre la capacitat innata que tenim de crear i imaginar, una capacitat renovadora i potent que es pot treballar. Que cal treballar. Jo ho explico (a nens i nenes, a nois i noies, a mestres i professors) a través de la lectura i l’escriptura (en tots els vessants de l’escriptura: llibres, guions, articles...) perquè és el meu món i perquè no concebo la vida sense llegir i escriure, però procuro fer entendre que sense la creativitat els dies i les setmanes, qualsevol oficis, l’anar i venir, tot plegat és més gris, més neutre, més avorrit. I que amb creativitat la vida és més rica, més intensa, més interessant.

Si alguna escola, institut, biblioteca, AMPA, qui sigui, vol contactar amb mi, només cal que m’escrigui a aquesta adreça de correu electrònic: info@manso.org

Llegir acompanyats - Club de lectura escola Mediterrània

El mes de gener, febrer i març vaig tornar a conduir el club de lectura dels alumnes de 6è de l’escola Mediterrània de la Barceloneta. El lloc de trobada va ser el mateix que l’any passat, la Biblioteca La Fraternitat, responsables d’organitzar el club, i també vam repetir llibre: Una noia N.O.R.M.A.L. i altres animals, escrit per mi mateixa, il·lustrat per la Juliet Pomés i editat per Cruïlla. El llibre és el tercer de la col·lecció Una noia N.O.R.M.A.L.

Avui he anat a l’escola (preciosa, amb el mar ocupant tots els finestrals) per veure tots junts un vídeo on expliquen què els ha semblat el club de lectura i un power point amb el contingut de les sis sessions quinzenals. Tot i que feia setmanes que no em veien m’han rebut amb petons i abraçades, emocionats, contents i nerviosos perquè els falta molt poc per acabar la primària i passar a ser nois i noies d’institut, com la Ru, la Xeila, el Sami i la Nàdia, els protagonistes del llibre que vam llegir junts. Hem quedat que ens tornarem a trobar pel barri i m’han promès que seguiran llegint, ja sigui sols o igual de ben acompanyats com aquest curs.

Llegir acompanyats, sentir que podien compartir dubtes, activitats, fragments divertits, somnis i paraules, ha estat el que més han destacat els nens i nenes de sisè. I no m’estranya. Ara que les xarxes socials i les comparticions formen part intrínseca de la vida, i els clubs de lectura prenen més sentit que mai. Un sentit social, però també un sentit educatiu i cultural.

Aquí teniu el vídeo...

I aquí el Power Point...

Uns quants lectors i lectores... i altres animals

El dilluns 2 de març, ben d’hora, ben d’hora i acompanyada de la Roser Bujons, professora del SES Sant Llorenç, vaig enfilar cap a Sant Llorenç de Morunys per trobar-me amb els alumnes de 1r i 2n d’ESO del petit institut d’aquest poble del Solsonès. Que sigui petit no vol dir que no sigui potent i aviat ho vaig comprovar en escoltar les preguntes que em van fer els nois i noies al voltant de l’ofici d’escriure.
Abans, però, els vaig passar un breu powerpoint sobre el procés de crear. M’agrada fer aquesta introducció per explicar que com a escriptora utilitzo la creativitat, que és un procés que es pot aprendre i que de fet és una opció de vida (que els convido a tastar). Que si es vol pot estar present en tot allò que fem, des d’inventar una recepta, fins a canviar de trajecte en tornar de l’institut a casa, fins a iniciar una investigació científica o un projecte literari.

A partir d’aquí vaig obrir el torn de paraules. A l’institut acostumen a treballar amb els llibres de lectura a l’aula socialitzats, però aquest curs s’ha provat un mètode nou. Abans de Nadal es va explicar als alumnes que vindria de visita i se’ls va convidar a comprar, demanar, aconseguir algun dels meus llibres. I en tornar de vacances els alumnes van compartir les lectures amb comentaris, dictats i lectures en veu alta. Vaig demanar a l’institut i aquest ho va acceptar de bon grat, fer arribar una carta a les famílies informant de l’activitat i recordant que finalitzaria l’acte amb la signatura de llibres, i que aquests es podien dur de forma voluntària. El resultat va ser molt bo perquè a l’hora de respondre vaig poder posar com a exemple diferents llibres dels que he escrit. Van entendre que un escriptor evoluciona amb cada nou llibre, que en cadascun hi aboques alguna cosa diferent, però que, alhora, la teva veu és sempre la mateixa.

I també valoro com a molt positiva la crida perquè els nois i noies que ho volguessin compressin llibres perquè els el signés al final de la visita. La majoria així ho van fer i van demanar-me la signatura. És un moment que m’agrada, en el que intercanvio paraules e impressions, on intento que aquella dedicatòria sigui diferent de la resta. I també ho agraeixo perquè en fer el gest de la compra sé que les famílies han valorat la feina d’escriure i tot el que comporta, i han entès que la cultura també vol de petits gestos com aquests per seguir existint.
Per acabar vull explicar una petita anècdota que té a veure amb el títol d’aquest article. Em van preguntar perquè vaig empescar-me que la Ru, la protagonista de la sèrie Una noia N.O.R.M.A.L. fos una gran aficionada als cavalls, i els vaig explicar que buscava una afició prou estranya i marciana per a una noia de ciutat. Que ja entenia que a Sant Llorenç allò era molt més fàcil, però que per una noia de barriada urbana el contacte amb els cavalls era tan difícil que esdevenia un somni de futur. I què vaig topar només sortir? Doncs sí, dos cavalls pasturant al camp de davant de l’institut! Una bona sorpresa per acabar la visita amb un somriure.

Article publicat el 17 de març al blog  Lletres 

Al club de lectura

Els esperava a la biblioteca La Fraternitat de la Barceloneta. Era la segona sessió del club de lectura i pensava parlar dels somnis. El llibre escollit és Una noia N.O.R.M.A.L. i altres animals (Cruïlla) i a les protagonistes se'ls compleix un desig: compartir pis. Per això els vaig fer escriure en un paper el que voldrien que els passés quan fossin adults. Va haver qui ho va escriure en tres segons, qui va dubtar si confessar el que volia o no, i qui va trigar en escollir de tants que en tenia. Al final vaig llegir el que havien escrit d'un en un, i els nois i noies de sisè de l'escola Mediterrània van haver d'endevinar qui dels seus companys era el propietari d'aquell somni. Va haver-hi alguna sorpresa. La quantitat de noies que volien ser mestres va sobtar a més d'un. Però quan vaig llegir «vull quedar-me aquí amb la meva família» tots menys jo van saber qui ho havia escrit. Era l'A. La setmana que ve marxarà a viure a Londres. Va deixar el Pakistan per instal·lar-se a la Barceloneta i ara la crisi empeny la seva família a tornar a marxar. Alguns companys de classe no ho sabien i els va saber molt greu, tot i que no deu ser el primer amic que viu la mateixa experiència. Vam quedar que li escriuríem correus electrònics explicant-li què fèiem al club de lectura i li vam regalar el llibre perquè se'l pogués endur i acabar la lectura. 

La meva intenció era connectar els llibres i la vida i la vida es va aparèixer, crua. També bonica. En acomiadar-se li vaig desitjar sort. «Gràcies Anna Manso» em va respondre. Gràcies A. 

(aquí teniu l'enllaç a l'àlbum de Facebook del club de lectura) 

Rebobinar

Puc estar contenta. El 2013 ha estat un any bo a nivell creatiu. He pogut guanyar-me la vida amb el meu ofici i escriure històries diferents en mil formats diferents. Com acostuma a passar d'una forma més acusada des del 2008, enlloc de viure d'una feina i complementar-la amb una altra i prou, he fet mil coses, tantes, que ara que tanco l'any necessito fer-ne la llista i rebobinar. 

El començament de l'any em va enganxar escrivint guions per a la sèrie KMM-3 de Diagonal TV per TV3, una temporada que aviat s'estrenarà (espero) i que vam acabar d'escriure entre el març i l'abril. No els vaig escriure sola els guions, és clar, vaig fer parella creativa en tres capítols amb l'Albert Plans en un equip de guió coordinat per l'Anaïs Schaaf i format també pel Jordi Calafí, el Ferran Folch, el José Ramón Fernández, l'Héctor Hernàndez i amb la col·laboració de la Mireia Llinàs i la Txell Bonet. El Raül Giró va asssitir i participar en el procés d'escriptura com a becari.

A partir de l'abril vaig passar a escriure guions i a realitzar tasques de coordinació pel programa infantil Una mà de contes del Canal Super3, dirigit des de fa 13 anys pel Manuel Barrios. Els 15 capítols que vam plantejar giren al voltant de la lectura com a centre d'interès, amb el títol genèric de l'Aventura de llegir, on ja s'inclouen els 5 guions que vaig escriure el 2012 sobre 5 escriptors i d'altres guions sobre noms i etimologia escrits per la Mireia Vidal també el 2012. Dels 15 guions 5 estan dedicats a les 5 vocals (il·lustrats digitalment pel Leo Mariño), 5 a 5 escriptors (Joana Raspall, Joaquim Carbó, Teresa Duran, Maite Carranza i Jordi Puntí i il·lustrats per PepePue) i els 5 darrers ens parlen de diferents històries al voltant de la lectura i l'escriptura i estan fets conjuntament amb la classe de sisè de l'Escola Drassanes, de Barcelona. Tots els capítols s'estrenaran el 2014.

He seguit escrivint un article setmanal a la columna La pitjor mare del món, pel suplement Criatures del Diari ARA, coordinat per l'Aure Farran.

He participat en sessions de picoescriptura per VoxPrima, una entitat creada i dirigida per la Roser Ballesteros, ajudant a desvetllar la creativitat a través de l'escriptura i creació contes a diferents escoles de Cornellà de Llobregat, Esparraguera i Barcelona, a banda de la presència a Món Llibre. I també he col·laborat de forma desinteressada en la promoció del projecte amb l'assistència a diferents reunions i activitats. 

 

El cove de les paraules l'activitat d'animació lectora adreçada als nens i nenes de quart de primària de la ciutat de Salt (Girona), ha seguit en funcionament i he seguit participant-hi. Aquest cop l'activitat s'ha realitzat a través d'una wiki, a través de la qual vaig supervisar la creació de personatges i l'escriptura de quatre llegendes. El projecte el continuen coordinant la Bàrbara Arjona, de la Biblioteca Iu Bohigas i el Pep Culell del CRP del Gironès.

He participat al Forum Presencial d'Educació Ambiental 2000+12 amb un taller sobre escriptura col·lectiva.

He seguit fent xerrades per als alumnes de les escoles que s'han llegit els meus llibres.

 

He estrenat la meva primera obra de teatre, Perduts a la Viquipèdia, dirigida per la Teresa Pombo i produïda per Grec Festival de Teatre 2013 i Tzitzània Teatre. L'estrena va tenir lloc el 7 de juliol a la sala Ovidi Montllor del Mercat de les Flors.

He escrit i publicat el llibre, La pitjor mare del món, el manual amb Columna edicions, editat per la Isabel Sbert i la Berta Bruna i que actualment m'ocupa força temps dedicat a la promoció.

I he escrit dos contes infantil (un d'ells per les Biblioteques de la Diputació de Barcelona i l'altre per una editorial que fins ara no publicava llibres infantils) i dos llibres d'una nova col·lecció juvenil per l'editorial SM. Totes cuatre publicacions apareixeran el 2014.

He participat en la creació i formo part activa de la taula coordinadora de la plataforma APE (Autors i Autores en Perill d'Extinció).

També hi ha mil feines fosques i subterrànies que no sonen tant bé, com la lectura, revisió i negociació de contractes. Moure llibres descatalogats i nous. Fer factures. Reclamar-les. Preparar l'IVA. La presència a les xarxes a través del meu compte de Facebook i Twitter. L'actualització constant del perfil de Linkedin. L'aprenentage de noves eines com l'Evernote. L'escriptura d'articles per aquest blog.La creació d'un canal propi a Youtube.

Però, sobretot, que ningú es confongui. Ja he explicat al principi que l'acumulació, superposició i alternança de feines és una de les conseqüències de la crisi. Que cal distingir entre el que és una feina, un bolo, una feina de mesos i una altra de puntual. Que n'hi ha que no són pagades, o que no ho són tant com sembla. Que em sento una malabarista. I que estic cansada però contenta.

El 2014 em pescarà fent feina de guió i els llibres i guions que s'estant acabant de coure al forn ja estaran a punt. De nou sóc afortunada. És feina per uns mesos i, com sempre en la meva activitat, més enllà ja s'anirà veient. Però això ja ho explicaré un altre dia. Segueixo fent anar les boles enlaire, enlaire, enlaire, enlaire...

El cove de les paraules 2012/13

Aquest curs que està a punt d'acabar he viscut una primavera frenètica de projectes, idees, anades i vingudes. Tantes que no he tingut temps d'explicar gairebé res. Començo avui i poso al dia aquest blog tan maltractat parlant del Cove de les paraules. Més endavant explicaré la meva experiència amb VoxPrima i les sessions de Pictoescriptura, els guions del programa Una mà de contes i l'estrena dins del festival Grec (Minigrec), del primer text que escric per a teatre, adreçat a públic infantil. Només avanço que es diu “Perduts a la Viquipèdia”, que es farà al teatre Poliorama de Barcelona el 6 i 7 de juliol, que la informació la teniu aquí i que les entrades les podeu comprar aquí.

Quarta edició del Cove de les paraules

Ja fa quatre anys que el Cove de les paraules es va posar en marxa i cada curs ha representat un pas endavant. El projecte d'animació lectora per a nens de quart de primària de la ciutat de Salt segueix comandat per dues persones tant potents com la Bàrbara Arjona, bibliotecària de la sala infantil de la Biblioteca Iu Bohigas de Salt, i el Pep Culell del Centre de Recursos Pedagògics del Gironés. Sense ells el cove no seria el cove.

L'objectiu, com sempre, és que el nens llegeixin, observin, investiguin i escriguin. Fins ara s'havia utilitzat un blog com a eina de comunicació. Era aquí on s'anava informant que totes les classes s'havien llegit el llibre acordat, que fins el curs passat era el meu llibre La Rita fredolica i que aquest any s'ha canviat per l'Oulembe el saurí, escrit pel Joan de Déu Prats i il·lustrat per l'Àfrica Fanlo. El motiu no és altre que les ganes de parlar de l'aigua i de l'entorn natural que els envolta i el llibre és una bona eina perquè amb una història senzilla i preciosa, la persecució d'un núvol, planteja preguntes i paradoxes. 

Però no ha estat l'únic canvi perquè del blog, s'ha passat a una wiki, una web amb accés només per a persones autoritzades que no és més que una llibreta comú on poder escriure i treballar de forma conjunta. Un cop acabat i revisat el projecte la feina (neta, polida, endreçada) s'ha passat al blog del cove perquè tothom el pugui consultar públicament. 

 

La manera de funcionar ha estat també una mica diferent:

1. Lectura del llibre Oulembe el saurí. Al llarg del primer trimestre tothom havia de llegir el conte.
2. Visites guiades al riu Ter i a les deveses de Salt. Al segon trimestre, de la mà de la magnífica educadora ambiental Helena Rodríguez, visitaven el territori natural de Salt, amb l'objectiu d'observar i prendre notes per després inventar un personatge de ficció.
3. Articles. Simultàniament, els vaig escriure a les pàgines de la wiki alguns articles al voltant de l'escriptura per anar escalfant motors.
4. Creació de 13 personatges. Cada classe inventava un personatge de ficció basat en les observacions naturals fetes a les Deveses i que després hauria de formar part d'una llegenda que també caldria crear de nou. No ho feien les 13 classes de cop, sinó que, setmana a setmana, dividits en 4 grups, escrivien el seu personatge a la wiki. Jo els feia suggeriments i correccions i ells acabaven de polir la seva creació. Una classe tenia dues setmana per escriure, corregir i polir el seu personatge. Per tant, aquesta fase va durar 8 setmanes.
5. Creació de 4 llegendes. Amb els personatges creats ara calia inventar les 4 llegendes. Ho vam fer amb la tècnica dels anys anteriors del conte conjunt. Jo començava la història, partint de la feina feta amb la creació dels personatges de cada grup, una classe continuava, jo feia l'enllaç, una altra classe continuava i així fins que una classe tancava la llegenda. Hi havia grups de 4 classes i grups de 3 i les llegendes, per tant, tenien més o menys capítols segons aquest condicionant. L'important era que cada grup, alhora d'escriure el seu capítol, comptava amb el personatge que ell havia creat però també amb els de les altres classes que formaven part del seu grup. I que també vam introduir la correcció. La classe penjava la primera versió, jo els feia preguntes i correccions i ells tornaven a penjar la versió definitiva amb modificacions.
6. Tancament del projecte. El 31 de maig, al teatre de Salt, es va fer l'acte de tancament del projecte. Allà els nens i nenes van veure com els seus personatges cobraven vida. Els alumnes de 1r del Grau Superior d’Animació Sociocultural i Turística de l’IES Vallvera de Salt, van representar cada personatge amb la tècnica del teatre negre. Aquí teniu un vídeo. 

Després van parlar les autoritats, vaig pujar a l'escenari amb la meva caixa d'eines d'escriptora, farcida d'objectes que val fer veure com havien treballat i, finalment, es va repartir a totes les escoles el llibre amb la feina feta: Un cove de llegendes

La intenció és tornar a repetir El cove de les paraules el proper curs però l'economia mana i un projecte que anima a llegir, escriure, imaginar i els fa sentir part d'una mateixa ciutat, perilla. Espero que us pugui explicar que les institucions permetin que el Cove tingui llarga vida.

Per visitar el blog del Cove de les paraules cliqueu aquí