Avui s'ha mort el Jaume Esquius, guionista. El Jaume va néixer l'any 72. Era molt jove. Consulto el currículum del GAC perquè no recordo la seva edat exacta i veig que acaba amb la seva frase "gairebé sempre estic somrient, cosa que és un valor afegit en moments de crisi". Hauria d'acabar aquest missatge aquí perquè el Jaume es va definir a la perfecció. Només que vull dir-vos que, tot i que el Jaume i jo no érem amics, amics, ens coneixiem de mil anys de mil coses de la professió, avui estic molt trista, perquè s'ha mort un dels bons i en tots els sentits.
11 comentaris:
Estic escoltant on vols anar a parar a catalunyanradio i en jaume esquius era el director....qué ha passat? no diuen res?
Fa cosa d'un mes sí que van fer un comentari a l'on vols anar a parar. Bé, el que es diu en aquests casos: està malalt, i esperem que es possi bé aviat.
En Jaume tenia una malaltia molt greu de feia més d'un any. Va afrontar amb serenitat i enteresa la situació: ell ho sabia i l'equip del programa s'ha limitat a seguir les instruccions que ell els donava. Catalunya ha perdut un talent innat i, el que és més important, una molt bona persona.
El món es una mica més gris a partir d'ara, sense l'Esquius.
Et trobarem molt a faltar
Un bon talent i un bon amic en la distància.
Enric Ordeix
Un bon talent i un bon amic en la distància.
Enric Ordeix
Algú sap on l'enterren?
D'un bon home de parules, què deu estar passant pel món el dia després de la seva mort?
Doncs he trobat el text de Manso organixeixon.
Després de lluitar tant i no perdre mai la il.lusió, ens has deixat, i això ens recorda que la vida arriba i se'n va, però quan se'n va jove no hi ha qui ho entengui.
Una gran pèrdua.
Allà On Vagis a Parar segur que estaran més entretinguts que mai.
Un surienc
Per a totes les persones que vulguin dir adéu al Jaume sapigueu que l'enterrament és demà dissabte dia 7 de juliol a les 11 del matí a l'església de Súria. És obert a tothom.
Vas fer parlar la meva música. Vas omplir de paraules el meu silenci. Fa temps de l'últim a reveure, però avui em sento terriblement sol. No m'oblidis Jaume. Jo tampoc ho faré.
Quants cops a la vida et pots creuar amb un geni? Als 6 anys ja escrivia obres de teatre, als 15 les protagonitzava i les dirigia, mentre tenia temps de fer programes de ràdio, estudiar i ser amic dels seus amics.
Els que l'hem conegut sabem que tenim poques oportunitats de tornar a trobar algú com ell.
Jaume, Súria et trobarà a faltar, i ja res al Foment serà igual sense tu. Aquest any, però, quan sigui Nadal seuràs en una butaca i al costat del Folch i Torres veuràs els Pastorets, que tant t'agraden, i des d'un racó de l'escotilló sentirem una altra vegada el teu riure.
T'estimem
Publica un comentari a l'entrada