27 d’abril 2009

Pròleg per un llibre de narracions escrits per nens i nenes

De tant en tant col·laboro amb l'escola Mare de Déu de Núria, ja sigui com a jurat d'un premi literari, fent una xerrada o com és el cas, escrivint el pròleg per un llibre de narracions i poemes escrits pels nens i nens, els nois i noies de l'escola. Aquí us el deixo.

"Si algú hagués de triar la paraula de l’any de ben segur que triaria CRISIS. Estem en crisi, el món està en crisi, tot està en crisi. Quina por. Tanta que de tant en tant penso... I si amb tanta crisi em quedo sense feina? Perquè... Què faig, jo? Escric. No sé fer mobles, no sé arreglar neveres, per no saber no sé ni conduir un cotxe! I per a què serveix escriure? El món necessita llibres, contes, narracions o poemes? Voleu dir que no és més urgent que els cervells es concentrin en inventar un substitutiu ecològic del petroli enlloc d’empescar-se una història que ens faci enganxar el nas a les pàgines d’un llibre com el que teniu a les mans? Quin embolic. O potser no. Perquè el que el món necessita és CREATIVITAT. I escriure és un exercici immillorable de creativitat. O no? I el món també necessita PENSAR, saber perquè fem el que fem, perquè passa el que passa, saber que no som els únics que sentim el que sentim. I quan escrivim una història (i quan la llegim) fem funcionar les neurones a mil per hora i pensem en tot el que els passa als personatges i en com s’assembla al que vivim, o en com n’és de diferent. I què més necessita un món en crisi? Necessita que hi hagi gent que vegi la vida amb ulls propis i que ens la descrigui amb paraules que sonin noves i vives. El món necessita l’ART. Igual que necessita GAUDIR i divertir-se i passar-s’ho bé... No és per casualitat que la humanitat s’ha alimentat tant d’històries com d’aigua, de pa i de sal. Sempre.

Els nens i nenes, els nois i noies que han escrit aquest llibre, potser no s’ho pensaven que les seves narracions duien tants tresors amagats. Però hi són. Tots els textos han estat escrits des del silenci de la taula de fer deures, o de la pantalla de l’ordinador per omplir la vostra ànima de paraules que us facin imaginar, pensar, veure i gaudir. En resum, per fer-vos feliços. L’enhorabona a tots i totes"

1 comentari:

Diego ha dit...

No et preocupis gaire, ja que el talent sempre troba sortida.

I tú tens talent

Diego