01 de febrer 2010

Saltant


Sóc al despatx, com sempre, asseguda davant l’ordinador, per variar. Res sembla haver canviat però ho ha fet. Avui començo una nova experiència literària que em permetrà estar en contacte amb els 250 nens i nenes de la ciutat de Salt que fan quart de primària.

La Bàrbara Arjona de la Biblioteca Pública de Salt m’ha “enredat” per col·laborar en el projecte de dinamització de la lectura per a les escoles de la ciutat, El cistell viatger, que fa anys que funciona de la següent manera: cada escola rep uns quants cistells amb una tria de llibres per a diferents cursos. Aquest any el rebran les classes de tercer, quart i cinquè. El cistell ve presentat per una persona que explica als nens i nenes el ventall de llibres que hi ha per triar i remenar. L’activitat ofereix més propostes, però aquest any m’han triat a mi per protagonitzar-ne una de nova.

Fase 1: al llarg del primer trimestre, dins el cistell de quart s’ha repartit el meu llibre LA RITA FREDOLICA, amb uns quants exemplars perquè tots els que vulguin se’l puguin llegir. Perquè el cistell viatger és una activitat voluntària.

Fase 2: des d’avui, 1 de febrer, fins el dia 8 de març, proposaré una activitat setmanal als nens i nenes a través d’una entrada al bloc del cistell viatger, on s’ha creat un apartat dedicat a La Rita fredolica (http://cistellviatger.wordpress.com/category/rita-fredolica). Els nens poden participar a les activitat gràcies a la possibilitat tècnica dels comentaris. Comentaris que penso respondre perquè es tracta d’establir un diàleg en la distància el més proper possible. Avui els he demanat que imaginin un desig per a la seva ciutat, un desig de vareta màgica, no de pressupostos, ni discussions veïnals. A veure què demanen.

Un dels objectius que m’he plantejat és ajudar-los a entendre el procés d’escriptura. Perquè s’escriu d’una manera i no d’una altra, perquè es parla de varetes i no de trens, perquè es trien unes paraules i se’n descarten d’altres... Petites pinzellades, és clar, però espero que útils.

Fase 3: és la més arriscada i espero que ens en sortim. Escriurem un conte a dues-centes cinquanta-una mans, la meva i la de tots els alumnes de quart. Amb l’ajuda dels mestres, evidentment! Per fer-ho començaré jo, continuarà el relat una classe; em torna a tocar a mi empescar-me l’enllaç; una altra classe continua; de nou a mi... Així fins que una classe tindrà la difícil tasca d’escriure el final. Tot ho farem a través del bloc perquè aquells que vulguin puguin llegir l’evolució del conte en temps real.

El mes de juny agafaré un tren i em plantaré a Salt per trobar-me amb els meus lectors i col·laboradors. La cibernètica està molt bé, però és imprescindible passar en algun moment al contacte real, ni que sigui per una estona.

Com anirà? No ho sé. No sabem si els nens s’apuntaran en massa o ens obsequiaran amb la seva indiferència. Si les escoles respondran o no. Si l’activitat és la que ha de ser o si ens equivoquem de mig a mig. Tan sols puc dir que avui tinc nervis a l’estómac, molt semblants als de les nits de Reis de la meva infantesa. Espero que no em duguin carbó, sobretot perquè l’empenta de la Bàrbara i tot l’equip del cistell viatger es mereix la bicicleta.

4 comentaris:

Eulàlia ha dit...

Espero que la iniciativa vagi molt bé, tot i que si s'apunten els 250 nens alhora... ja t'apanyo.. ;)

Anna Manso ha dit...

Ha, ha, ha! Tens raó, però m'arriscaré. Gràcies pels ànims. Ho aniré explicant.

Belén ha dit...

Crec que és una molt bona proposta pels nens i nenes de Salt, a més tens una gran col·laboradora: la Bàrbara.

Bona feina

beLENtecària

Cati ha dit...

Si les mestres s'engresquen anirà bé. Aquest és l'aspecte més bàsic de l'activitat perquè caldrà motivació per part seva. Pinta molt xulo. Fora nervis i endavant amb l'aventura!