M’ha costat fer
la tria de clàssics de la literatura infantil i juvenil, que vaig voler que
fossin catalans. Me n’he deixat un munt al cove que mereixien ser reivindicats.
Penso en Raspall,
de Pere Calders; Un rètol
per a Curtó, d’Àngels Garriga; La
guia fantàstica, de Pep Albanell; La lluna d’en Joan, de Carme Solé i Vendrell;
Ot, el bruixot,
de Picanyol; La Nana
Bunilda menja malsons, de Mercè Companys, i molts, molts més.
I ara que vull
reivindicar que els clàssics s’estableixen a base d’estimar, estudiar i
promocionar els llibres contemporanis que s’ho valen, em passa el mateix. Quin
llibre trio per acabar aquesta sèrie d’articles dedicats als nostres clàssics
de literatura infantil i juvenil? En tinc tants a la pila... I sé que triï el
que triï no agradarà. Però escullo: la trilogia La guerra de les bruixes, de la Maite
Carranza.
Sí, som amigues
la Maite i jo. L’amistat, però, no em cega. Els tres llibres de La guerra de les bruixes
es mereixen un lloc d’honor perquè hi convergeixen molts dels requisits que es
demanen als clàssics: bona literatura, visió pròpia, una història potent que
sobreviu al temps, milers i milers de lectors, i encara més milers de lectors.
I a sobre, una difusió a nivell mundial. La trilogia, que narra la història de
l’Anaïd, la jove protagonista, que descobreix que és una bruixa Omar del clan de
la lloba i es veu immersa en la guerra entre el seu clan i les sanguinàries
bruixes Odish, parteix d’un imaginari proper, els Pirineus, i d’unes figures
fantàstiques pròpies del país, les bruixes, aquí reivindicades també com a
elements positius. A partir d’aquí viatja arreu del món, de la mateixa forma
que el llibre ho ha fet en forma de traduccions. Per què no s’ha adaptat al
cinema o la televisió? Per què no ens hem cregut que teníem un clàssic a
l’altura del bruixot de Hogwarts? Tan se val, però encara hi som a temps.
Visca els
clàssics de literatura infantil i juvenil catalans!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada