Tot va començar amb les Aventures extraordinàries d’en
Massagran. Es va publicar per entregues a la revista Patufet, i
després en forma de llibre publicat per l’editor Josep Baguñà. Era l’any 1910 i
la literatura infantil i juvenil catalana acabava de néixer.
Hi havia publicacions anteriors per al públic infantil,
esclar, però eren adaptacions de rondalles de Grimm o del nostre folklore o
contes o petits relats amb una intenció didàctica o moralitzadora. Però no eren
literatura o no ho era de creació pròpia. A Catalunya la LIJ (unes sigles que
fan curtes tres paraules: la literatura infantil i juvenil) comença amb
Massagran. I va ser un èxit rotund. Bestial. Tan extraordinari com el títol
d’un llibre que no s’ha deixat d’editar, adaptar i llegir. És el nostre primer
clàssic.
Sí, en Massagran en diu de l’alçada d’un campanar quan
parla dels habitants de l’Àfrica negra. Sí, la seva visió és la d’un noi de
l’Europa colonial. Però si encara podem petar-nos de riure amb les aventures
del protagonista és perquè, per començar, l’autor també ho fa. Folch i Torres,
un addicte al sentimentalisme més diabètic, va aparcar la seva afició al sucre
i va ser capaç de riure’s d’ell mateix i de les històries que tant li
agradaven. El primer paràgraf és una paròdia de la descripció d’un indret
idíl·lic. I al segon se’ns diu que el protagonista du el nom que du perquè
tenia un padrí estrafolari i bromista. No hem fet més que començar però el to
serà sempre el mateix: humor a raig i la voluntat de crear un antiheroi capaç
de sobreviure a base d’ingenuïtat, enginy i atreviment. A la segona part del
llibre s’hi afegeix un darrer element: els jocs lingüístics de l’idioma de les
tribus dels Kukamuskes i els Karpantes, inventat a base de fer servir la lletra
k i d’ajuntar paraules i sons (“Kètam patollas” en comptes de “Què
t’empatolles”). I tot il·lustrat pel gran Junceda.
Tot va començar amb en Massagran, i per sort la LIJ de
creació pròpia encara continua. Josep Maria, moltes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada