28 de novembre 2007

Motius per ser el dissabte a les 11 a la Plaça Sant Jaume

1-Perquè els guionistes que treballem a sèries, especialment per TVC, gaudim d'unes condicions que es van guanyar gràcies a la plantada d'un equip de gent que estava disposada aturar una sèrie, tal i com recorda en un missatge de correu la Maite Carranza.

2- Perquè d'aquestes millores aconseguides algunes s'han quedat pel camí i d'altres s'han de fer extensives a tota la professió.

3- Perquè els reis no existeixen i sino reivindiquem un conveni ningú ens el regalarà per Nadal.

4-Perquè demanem coses tan òbvies com treballar amb contracte per molt curta que sigui la feina i per molt bon rotllo que hi hagi amb qui et contracta verbalment. Amb els contractes verbals hi ha un petit inconvenient, a l'SGAE no se'ls creuen i als jutjats on has d'anar per reclamar una factura que no t'han pagat tampoc.

5-Perquè, quin atreviment, volem cobrar el que és just. Cal recordar que la nostra feina és, majoritariament, de freelance. És a dir, avui tens feina, demà potser no i d'aquí a un mes o un any... Buf! La inseguretat és condició del nostre ofici i hauria d'haver-hi una justa correspondència en els sous que cobrem. I no. La gent es posa molt contenta quan cobra el mateix que una persona assalariada de la seva mateixa categoria laboral. Ni us dic el que passaria si algú de nosaltres hagués d'agafar la llarga enfermetat i cobrar de la Seguretat Social... Jo he estat de baixa maternal tres vegades i en totes elles m'he polit els estalvis.

6-Perquè volem rebre la retribució que ens pertoca segons l'èxit de la nostra obra. O creieu que pel fet d'haver escrit una sèrie que ha aguantat l'audiència d'una cadena et pagaran més a la propera, o et tindran en més gran estima? Als guionistes de base segur que no.

7-Que es respecti la integritat moral dels nostres guions i no hagis de fugir al lavabo quan t'asseus a veure allò que han fet amb el que tu has escrit. O que pensaves que havies escrit perquè només reconeixes una paraula com ara "hola".

8-Que es reconegui públicament la nostra feina, que no vol dir que la tieta i la formera estiguin orgulloses de nosaltres, que també, sino que des d'àmbits tan quotidians com les recomanacions de les pel·lícules als diaris, es faci constar no tan sols qui és el director i els actors, sino també els guionistes.

9-I perquè què més faltava a la meva vida a més de tres fills, parella, feina, vicepresidència de l'AMPA de l'escola dels meus fills i escriure llibres quan puc? Està clar! Una manifestació de guionistes!!!!

Qui vulgui dir-me res dissabte al matí ja sap on seré. I si voleu més informació visiteu la pàgina web de l'associació de guionistes catalans GAC. Trobareu l'adreça als meus enllaços, a la columna de la dreta.








14 de novembre 2007

Amigues

Les meves amigues són amigues que es casen, amigues que pareixen, amigues que adopten, amigues que es divorcien, amigues que estan a punt de perdre el seu pis, amigues que suporten caps insuportables, amigues que tiren endavant soles amb els fills, amigues que apedacen la família, amigues que aguanten nòvios o marits que no haurien d’aguantar, amigues que són les parets mestre de casa seva, amigues que creen empreses, amigues que van al psicòleg, amigues que surten a sopar, amigues, totes, que s’ajuden.

07 de novembre 2007

¿Qué hay de nuevo viejo?


Avui hi ha novetat. Un nou llibre de la col·lecció Valors editada per Intermon-Oxfam i Contes Sense Fronteres. Li vaig posar un títol que és una onomatopeia: UUUH! GRR!! Sempre he pensat que els títols són molt importants. Els títols i la primera pàgina. Sobretot pel que fa als nens i nenes. El títol és com el xiulet de l’encantador de serps. Els ha de seduir prou perquè obrin la coberta i es trobin la primera pàgina. Si obriu el llibre que us presento hi trobareu el següent: “ Hi havia una vegada un monstre monstruós que vivia a una casa monstruosa, amb portes i finestres monstruoses i un jardí monstruós.” Al conte es parla del DIÀLEG i de com és imprescindible parlar per poder arribar a acords. Una obvietat que no és prou òbvia. Tots els llibres de la col·lecció Valors venen recomanats per una persona famosa. El primer, el Capità Pernil, parlava de Solidaritat i el recomanava el jugador de futbol Deco. El segon girava al voltant de l’alegria i la persona que el recomanava era la Paz Padilla. I aquest tercer ve amb la benedicció de l'Andreu Buenafuente. Un dia d’aquests hi haurà presentació a la premsa. Ja us ho explicaré. Ah! I el conte està pensat per a nens i nenes de 3 a 6 anys. I el més important!!!! ELS DIBUIXOS SÓN DE L’ÀFRICA FANLO!