"Per què escriure?
La feina d’escriptora pot semblar una feina absurda. Per què molts de vosaltres hauríeu de voler fer-la, ni que sigui un cop cada dos anys per presentar-se a aquest concurs?
Una es tanca a casa, a l’habitació, al bar, i escriu el que li passa pel barret.
Ara que existeix internet, milions de videojoc, un fotimé de distraccions inimaginables fa tan sols uns pocs anys, perquè seguir escrivint?
Doncs bé, aquí va una llista que vol ser molt, molt pràctica i que no té res a veure amb la literatura:
A l’hora d’escriure una es veu obligada a fer servir el cervell d’una forma que no fa servir mai. Busca paraules, llegeix i rellegeix el que escriu i decideix si està bé o si està malament, organitza informació... En resum, utilitza les neurones d’una forma única.
Quan escrivim ens posem davant d’un mirall. O d’un pou. El pou som nosaltres mateixos. Tot el que escrivim surt de dins nostre. De les nostres emocions. De tot el que sabem. De tot el que hem viscut. I ho cuinem per fer una novel·la, o per fer un llibre sobre plantes d’interior. Quan acabem d’escriure ens coneixem més a nosaltres mateixos. Si escrivim una novel·la sabem més de com som, de la nostra manera de ser, del que pensem. I si escrivim sobre plantes d’interior ens adonem de quantes coses arribem a saber. O potser ens adonem que no en sabem prou. Però sabem!
En escriure practiquem una característica que ens diferencia de la resta dels animals: la capacitat de comunicar-nos verbalment, amb el llenguatge. I no tan sols practiquem sinó que millorem. Comunicar-nos bé és vital per a les persones. Et pots defensar, pots explicar millor el que penses... quants problemes es resolen amb una bona conversa, una bona comunicació. I quina impressió ens fa una persona que sap parlar i una que no se sap expressar?
Escriure és una bona manera de fer-te venir ganes de llegir. Vols saber com escriuen els altres, vols ampliar informació, aprens a saber sobre quins temes t’agrada llegir i sobre quins no... El llegir fa venir ganes d’escriure, però al revés també.
A internet existeixen eines que demanen saber escriure correctament: com el correu electrònic (quina mala impressió rebre un correu d’una persona que escriu amb faltes, o de la que no entenem res) o els blocs o les pàgines web. Mai hi havia hagut tanta demanda de textos ben redactats!
Perquè escriure bé és imprescindible per a moltes feines, ja siguin de la branca d’humanitats, com de la branca científica (treballs, tesis, correus electrònics, informes, etc.).
I ara, un petit apunt pels que volen seguir escrivint textos de ficció, de literatura, vaja:
Els contes i les novel·les estan escrites per persones del nostre temps que ens expliquen com veuen el món i com veuen la vida. Si es deixés d’escriure només tindríem llibres de persones del passat que ens explicaven com veien ells les coses. Que està bé perquè hi ha fets que no canvien, però tots necessitem parlar entre nosaltres i explicar-nos com ho veiem. No tant sols com ho veien els nostres avantpassats.
Perquè la imaginació és una eina imprescindible per a la humanitat. No hauríem avançat ni una engruna sense imaginació i una forma immillorable d’imaginació són els contes i les novel·les. Llegeixes un contes i t’imagines o et ve al cap una idea, un pensament, que... És un no parar.
Perquè a la vida fa falta sal, i pebre, i espècies. Els contes i la literatura ens l’ofereixen a raig.
Perquè és un autèntic plaer. Perquè ens ho passem bé, què carai, fent anar el cervell i inventant que un home es tira pel balcó i... Després de milions d’anys ja no ens reunim a la vora del foc dins d’una cova però tenim la mateixa necessitat d’explicar contes.
Perquè ens agrada explicar als altres el que pensem en forma de conte.
Pel plaer de fer funcionar la maquinària de les neurones. Com el gimnasta que gaudeix de saber fer una tombarella perfecte.
I perquè sí. Perquè ens dona la gana. Perquè estem una mica sonats. "
La feina d’escriptora pot semblar una feina absurda. Per què molts de vosaltres hauríeu de voler fer-la, ni que sigui un cop cada dos anys per presentar-se a aquest concurs?
Una es tanca a casa, a l’habitació, al bar, i escriu el que li passa pel barret.
Ara que existeix internet, milions de videojoc, un fotimé de distraccions inimaginables fa tan sols uns pocs anys, perquè seguir escrivint?
Doncs bé, aquí va una llista que vol ser molt, molt pràctica i que no té res a veure amb la literatura:
A l’hora d’escriure una es veu obligada a fer servir el cervell d’una forma que no fa servir mai. Busca paraules, llegeix i rellegeix el que escriu i decideix si està bé o si està malament, organitza informació... En resum, utilitza les neurones d’una forma única.
Quan escrivim ens posem davant d’un mirall. O d’un pou. El pou som nosaltres mateixos. Tot el que escrivim surt de dins nostre. De les nostres emocions. De tot el que sabem. De tot el que hem viscut. I ho cuinem per fer una novel·la, o per fer un llibre sobre plantes d’interior. Quan acabem d’escriure ens coneixem més a nosaltres mateixos. Si escrivim una novel·la sabem més de com som, de la nostra manera de ser, del que pensem. I si escrivim sobre plantes d’interior ens adonem de quantes coses arribem a saber. O potser ens adonem que no en sabem prou. Però sabem!
En escriure practiquem una característica que ens diferencia de la resta dels animals: la capacitat de comunicar-nos verbalment, amb el llenguatge. I no tan sols practiquem sinó que millorem. Comunicar-nos bé és vital per a les persones. Et pots defensar, pots explicar millor el que penses... quants problemes es resolen amb una bona conversa, una bona comunicació. I quina impressió ens fa una persona que sap parlar i una que no se sap expressar?
Escriure és una bona manera de fer-te venir ganes de llegir. Vols saber com escriuen els altres, vols ampliar informació, aprens a saber sobre quins temes t’agrada llegir i sobre quins no... El llegir fa venir ganes d’escriure, però al revés també.
A internet existeixen eines que demanen saber escriure correctament: com el correu electrònic (quina mala impressió rebre un correu d’una persona que escriu amb faltes, o de la que no entenem res) o els blocs o les pàgines web. Mai hi havia hagut tanta demanda de textos ben redactats!
Perquè escriure bé és imprescindible per a moltes feines, ja siguin de la branca d’humanitats, com de la branca científica (treballs, tesis, correus electrònics, informes, etc.).
I ara, un petit apunt pels que volen seguir escrivint textos de ficció, de literatura, vaja:
Els contes i les novel·les estan escrites per persones del nostre temps que ens expliquen com veuen el món i com veuen la vida. Si es deixés d’escriure només tindríem llibres de persones del passat que ens explicaven com veien ells les coses. Que està bé perquè hi ha fets que no canvien, però tots necessitem parlar entre nosaltres i explicar-nos com ho veiem. No tant sols com ho veien els nostres avantpassats.
Perquè la imaginació és una eina imprescindible per a la humanitat. No hauríem avançat ni una engruna sense imaginació i una forma immillorable d’imaginació són els contes i les novel·les. Llegeixes un contes i t’imagines o et ve al cap una idea, un pensament, que... És un no parar.
Perquè a la vida fa falta sal, i pebre, i espècies. Els contes i la literatura ens l’ofereixen a raig.
Perquè és un autèntic plaer. Perquè ens ho passem bé, què carai, fent anar el cervell i inventant que un home es tira pel balcó i... Després de milions d’anys ja no ens reunim a la vora del foc dins d’una cova però tenim la mateixa necessitat d’explicar contes.
Perquè ens agrada explicar als altres el que pensem en forma de conte.
Pel plaer de fer funcionar la maquinària de les neurones. Com el gimnasta que gaudeix de saber fer una tombarella perfecte.
I perquè sí. Perquè ens dona la gana. Perquè estem una mica sonats. "
