Ahir vaig tornar a l’escola FEDAC de Castellar del Vallès,
per fer el taller de creació de textos d’opinió. Amb aquesta són quatre les
vegades que m’he plantat davant la classe de 3r d’ESO per explicar com vaig
crear la columna d’opinió La
pitjor mare del món, i els criteris estilístics i de contingut que m’he
imposat a l’hora d’escriure-la. No és, per tant, una explicació sobre
maternitat i paternitat imperfecta, sinó sobre text d’opinió.
El taller va néixer a partir de la proposta de la Rosa Maria
Baró, professora de català del centre, i està dividit en dues parts, d’una hora
cadascuna. La primera és teòrica i allà els explico com va néixer la secció i
n’analitzo les característiques des del punt de vista lingüístic. També parlo
del contingut, però no tant de com trio de què anirà l'article (que també una mica), sinó de les poques
normes que m’obligo a seguir, com la de protegir la intimitat més íntima del
que passa a casa. Aquest any hi he incorporat una novetat i ha estat la lectura
prèvia de dos articles meus i quatre d’altres articulistes: Francesc
Canosa, Marta Rojals,
Ferran
Sàez i Barbijaputa)
que ens ha permès parlar dels diferents enfocaments i estils. I fins i tot de
les diferents finalitats d'un article d'opinió.
La segona part és pràctica i al llarg d'una hora els
alumnes inicien l’escriptura d’un article propi. Primer comentem en veu alta els temes
i punts de vista d’aquelles persones que ja tenen clar què escriuran, i
després, mentre tothom treballa de forma individual, vaig passant per les
taules per resoldre dubtes, escoltar propostes i oferir consells o plantejar
preguntes.
Com cada any les noies i els nois plantegen
temes nous (la religió al món d’avui des del punt de vista d’algú que es
declara ateu, el dolor de la mort en plenes vacances de felicitat nadalenca, la
incidència de la tecnologia en els nens més petits), universals (l’amor,
l’amistat) o temes que se senten molt seus (els videojocs, l’esport, la vida
d’un adolescent, la incomprensió dels adults, les dificultats dels estudis, el
futur). Però sigui quina sigui la temàtica escollida aquest és una molt bona
proposta per practicar i exercitar una veu pròpia, per intentar entendre els
arguments contraris, ni que sigui per rebatre’ls i per aparcar les veritats
absolutes.
I també per començar a treure els nas als
diaris, un mitjà que admeten que no se senten gens seu. No entenen el context
de moltes notícies i articles i detecten que els textos no se’ls adrecen
directament. Una observació interessant que hauria de fer pensar tant als
propis mitjans, com a la comunitat educativa. De totes maneres els vaig
encoratjar a seguir llegint i fullejant diaris de forma habitual, i els vaig
explicar que igual que amb una sèrie que s’enganxa a mitja temporada, si bé al
principi pot ser que es perdin una mica, la pràctica fa que al final s’acabi
entenent tot.
