-->
La
situació es repeteix. Em trobo una persona coneguda i totes dues
tantegem a l'altra sobre com ens va la vida laboral. Ho fem amb
delicadesa, perquè hi ha molts números que l'altra ens respongui amb
un esbufec trist, desesperat o amb l'humor negre que es gasta quan
t'has vestit l'armadura del nomenfonsaré. En el meu cas no em puc
queixar. La crisi m'ha afectat però vaig tirant endavant amb
temporades més ocupades i d'altres menys i el meu cervell va a mil
per hora inventant i tirant endavant projectes. I sí, també
vesteixo l'armadura.
Per
mi el gran canvi ha estat de definició. Fa quatre anys, tres fins i
tot, em preguntaven què feia o a què em dedicava i podia respondre
ràpid: escric guions i llibres de literatura infantil i juvenil. Ara
dubto. Els meus interlocutors, aquella persona que m'he trobat i que
ha provat de saber de mi sense ferir-me per si de cas no m'estic
menjant un torrat, deu pensar en aquells instants de quequeig i dubte
que estic tramant un sopar de duro. El meu problema és un altre. Si
sóc sincera hauria de respondre que faig de malabarista. Quan he dit
que anava tirant endavant no era un estat anímic. Tinc feines, així,
en plural. Moltes petites feines que s'acumulen o no, que apareixen
com bolets o que s'esfumen. I també, de tant en tant, torno a tenir
feines grans d'aquelles que creia que no tornarien mai, i que si bé
no s'allarguen com solien fer-ho a.c (abans de la crisi) són molt
benvingudes.
Però
no es tracta tan sols de la quantitat sinó de les diferents
activitats que m'he trobat fent. Ho vaig saber del cert el dia que la
Sophie Güet em va dissenyar
la targeta i el logo. No tenia ni repunyetera idea de com resumir-me
i la Sophie em va salvar amb un cop genial d'inspiració, perquè de
vegades una mirada externa et sap apamar millor que no pas una
mateixa.
“L'Anna
Manso té idees i les escriu”
Ja
està. I té raó.
Escric
guions, llibres, blogs, articles, teatre infantil, col·laboracions
de ràdio, activitats d'animació lectora, conferències i xerrades
al voltant dels meus llibres o de la lectura en general,... No, no,
aquests punts suspensius no són una cortina de fum. Inclouen un munt
de coses que pengen de la llista anterior i que a.c. No tenien tanta
importància i que ara considero imprescindibles, com l'activitat a
les xarxes socials per explicar què faig i saber què es cou,
assistir a cursos, aprendre noves eines digitals o analògiques,
llegir articles i veure, escoltar i llegir tot allò que m'alimenti
la creativitat i el bon rotllo, perquè el mal rotllo ja està a
l'ambient i en versió osmòtica.
Malabarista,
en resum, fent anar mil boles i procurant que no caiguin i m'atonyin
el cap, cosa que ja ha passat i que m'ha obligat, cagant-me en tot,
ho confesso, a recollir-les i tornar-les a llançar. Sempre havia dit
que m'agrada la meva feina perquè no sabia què acabaria fent.
Collons, i tant que no ho sabia, em dic ara mentre miro de reüll la
bola blau turquesa, aquella que me la té jurada i té tantes ganes
de caure... Però m'agrada. M'esgota, sí, i alhora em satisfà no
quedar-me quieta. I que el meu ofici cada vegada tingui més
pestanyes obertes a la pantalla que m'obliguen a forçar la neurona.
Què
estaré fent d'aquí a 5 anys? Guions per novel·les geolocalitzades,
aplicacions ficcionades per mòbil, realitat augmentada, tot el que
faig ara però en versió .15? I jo què sé. Ja ho m'ho trobaré. O,
millor, ho aniré a buscar.
