El conte L’últim
violí no és només un conte.
És la feliç
continuació dels 14 anys de relació entre una editora, la Montse Ingla, i una
escriptora, jo mateixa.
És un inici,
perquè amb aquest títol la Montse Ingla i l’Antoni Munné, editors d’Arcàdia,
obren una col·lecció adreçada a infants, La meva Arcàdia,
amb la voluntat de fomentar l’esperit crític entre els lectors més joves. Els altres
dos títols són: El mirall,
escrit per Jaume Cela i Juli Palou i il·lustrat per Cristina Losantos i Les mans de
la Blanca escrit per Meritxell Martí i il·lustrat per Xavier Salomó.
És la suma de
dos desitjos, la d’escriure un conte que d’alguna manera parlés del món i
l’experiència vital del lutier David Bagué, veí del barri amb qui comparteixo algunes
coneixences, i al que de tant en tant li deia “no tinc nocions
musicals, i desconec el teu ofici, però un dia m’agradaria escriure un conte
que en parlés”. I el desig d’Arcàdia de
parlar als nens i nenes del concepte de suficiència,
de saber que ja se’n té prou d’alguna cosa i que no cal tenir-ho tot. D’una
forma instintiva, quan la Montse Ingla em va proposar el projecte vaig saber
que allà hi havia la història d’un lutier. I malgrat en alguns moments vaig
dubtar del meu bon nas, al final L’últim violí ha fet realitat la suma dels dos
desitjos.
I és, també, la
meva segona col·laboració amb l’il·lustrador Gabriel
Salvadó, que també va il·lustrar el meu conte La llista d’aniversari
(Editorial Cruïlla). De nou els dibuixos del Gabriel catalitzen l’humor, la
tendresa i l’emoció de la història.
Ara només cal
que a partir d’avui, quan el conte ja és a les llibreries, els lectors vulguin
saber per què a l’Octavi li agrada tant l’ofici del seu pare. De qui són els
dits que ballen claqué. Si l’àvia pot viure sense els seus mitjons vermells. Què vénen a oferir al lutier, a canvi de molts diners, els horribles trenetes,
una parella de col·leccionistes molt peculiar.
El David Bagué em va regalar una ànima, aquesta petita peça de fusta sense la qual els violins no sonarien de la mateixa manera. L'he feta aparèixer al conte, és clar. Però espero haver dotat a L'últim violí d'ànima pròpia.
L'últim
violí, un conte d’Anna Manso
Editorial
Arcàdia
Il·lustracions
de Gabriel Salvadó
Introduït per Ferran Sáez Mateu
A partir de 7 anys
