Aquestes són les paraules que vaig adreçar ahir al públic
assistent al lliurament del Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil,
en nom del jurat del que en formava part en qualitat de presidenta.
Evidentment, el primer que vaig fer ser felicitar els premiats, el Jaume Cela,
amb el llibre El meu pare és una pissarra, i la Maria Carme Roca, amb la
novel·la juvenil Selfies al cementiri.
I després vaig explicar que tots els escriptors de
literatura infantil i juvenil (LIJ) som persones positives. Creiem en el futur,
els lectors, els nens i nenes i els joves. Bé, són el futur, però
sobretot creiem que són el present. Perquè no són només una inversió per a nodrir de lectors futurs la literatura d’adults. La
que se suposa que és «la bona». Els joves lectors són una realitat, ara, com a ciutadans de
ple dret que pensen, s’imaginen i es formen.
De vegades els escriptors de LIJ catalana dubtem, perdem peu. Escriure és dur. Costa. Costa
molt, moltíssim. L'entorn no ens és favorable. Molts de nosaltres hem estat a punt de tirar la tovallola
milions de vegades. Ens hem dit «Que escriguin uns altres». I davant del drama
de la socialització del llibre literari a l’aula i la indiferència que provoca massa sovint, ens venen ganes de plegar.
«Doncs que només hi hagi traduccions
o amateurs. O gent rica que pot permetre’s el luxe d’escriure sense
guanyar-s’hi la vida», ens tornem a dir.
Una de les meves pel·lícules preferides és «It’s a wonderful
life» (Que bonic és viure!) i de la mateixa manera que el protagonista, he
imaginat què passaria si no es publiqués literatura infantil i juvenil catalana
de qualitat: Un món sense LIJ KM0 de qualitat.
1.
Els nens i nenes entendrien que els bons
escriptors no es fan mai a casa i pocs d’ells somiarien en ser-ho.
2.
El món, les paraules, els imaginaris de qualitat
serien forans, externs, aliens a la nostra realitat.
3.
En conseqüència, el món que envolta els infants
i joves, per tant, seria apreciat com un món poc interessant de ser mirat i
narrat. Un món poc interessant, en definitiva.
4.
Acabaríem menyspreant o mirant amb
condescendència els pocs escriptors catalans de LIJ, com allò que va passar
durant un temps, en què es va associar cinema espanyol a dolent, cutre i poc
seductor.
5.
La llengua catalana s’associaria a un ús
secundari, com de poca cosa.
6.
La llengua s’empobriria.
7.
Els únics amb feina de qualitat literària serien
els traductors, una situació una mica estranya. No dic que no facin feina de
qualitat, però la llengua quedaria únicament a les seves mans.
8.
Si el món imaginari del lector prové únicament de
fora és molt probable que no expliqui el que li passa, els seus problemes, i
que el que hi digui no l’acabi d’interessar, o que costi més enganxar-lo.
9.
Només podrien dedicar-se a escriure aquells que
tinguessin la vida econòmica resolta.
Els més afavorits. I cal tenir en compte que pel que fa a les dones, només ho
podrien fer aquelles que a banda de tenir prou ingressos compartissin la
criança dels fills.
10. La
nostra cultura, en definitiva, esdevindria una cultura de segona.
Per sort, tot i que costa, encara existeixen iniciatives com
els premis literaris que es lliuren avui, que faciliten la professionalització
dels escriptors i la creació de LIJ catalana de qualitat. I les obres premiades
ens ho demostren, perquè tots dos, el Jaume, la Maria Carme, han fet molt bona
feina. L’enhorabona!
(Nota: el jurat el formàvem la docent Anna Badia, l’escriptor Miquel Arguimbau, l’assessor literari i escriptor Pere Martí, l’editora d’infantil i juvenil de Barcanova, Sara Moyano i jo mateixa. Gràcies a tots, va ser un plaer compartir el jurat amb vosaltres!)
(Nota: el jurat el formàvem la docent Anna Badia, l’escriptor Miquel Arguimbau, l’assessor literari i escriptor Pere Martí, l’editora d’infantil i juvenil de Barcanova, Sara Moyano i jo mateixa. Gràcies a tots, va ser un plaer compartir el jurat amb vosaltres!)