Avui aquest bloc està d’aniversari i una de les culpables és l’Àfrica Fanlo. Fa tres anys, prenent-nos uns vinets a la Ikastola, em va reptar a fer-me un bloc, un mitjà més barat i senzill de gestionar que una pàgina web. El 22 de febrer de 2007 vaig escriure la primera entrada i tres anys més tard me la copio però actualitzada.
Em reafirmo, no prometo res i no incompliré cap promesa. Sí, aquí trobareu informació sobre feina i tot el que em vingui de gust explicar perquè aquest blog és un caprici que em permeto i que reinvento quan em convé. Sé que està mal enfocat a nivell de màrketing perquè no parla només d’un tema, ni està pensat per ser llegit només per lectors infantils o només per lectors adults o només per guionistes... però també sé que ha resultat ser una eina pràctica perquè la gent que està interessada en els meus guions i els meus llibres pugui saber de quin peu calço. Aquí van les novetats del 2010:
1-Continuo sense dur lentilles però han aparegut els primers símptomes de vista cansada.
2-Enllesteixo el darrer capítol que escriuré per la sèrie Ventdelplà. En teoria és el penúltim de tota la sèrie però ja se sap que tot està per fer i tot és possible. Tinc una altra feina en perspectiva (creuem dits).
3-Per Sant Jordi tindré publicats tres contes, un amb Cruïlla “La llista d’aniversari” de la sèrie blanca del Vaixell de vapor, i dos amb Intermon Oxfam, “L’ogre i l’àvia Lola”, el títol que tanca la col·lecció Valors i “Àlex i Ghandi a l’Índia”, el tercer títol de la col·lecció que du el nom dels protagonistes. Al forn es cou un projecte interessant, interessant.
4-Ja no faig tallers d’animació a la lectura per les Biblioteques de Barcelona però he encetat una activitat d’animació a la lectura per la Biblioteca Pública de Salt via Internet, al voltant del meu llibre “La Rita fredolica” (http://cistellviatger.wordpress.com/category/rita-fredolica)
5-Estic més al dia pel que fa al cinema gràcies a l’aparició fa dos anys de la figura de la cangur a la nostra família (Gràcies Macarena per aquests dos anys! I gràcies Mireia per atrevir-te ara amb les tres feres)
6-Es va acabar d’emetre la sèrie on he fet diàlegs, escaletes i rediàlegs, “El cor de la ciutat” i va resultar que el David Peris no es va morir.
Gràcies a tothom que llegiu aquest bloc, especialment la Mirashka. Que algú que no et coneix personalment et segueixi em sorprèn i em commou.
Em reafirmo, no prometo res i no incompliré cap promesa. Sí, aquí trobareu informació sobre feina i tot el que em vingui de gust explicar perquè aquest blog és un caprici que em permeto i que reinvento quan em convé. Sé que està mal enfocat a nivell de màrketing perquè no parla només d’un tema, ni està pensat per ser llegit només per lectors infantils o només per lectors adults o només per guionistes... però també sé que ha resultat ser una eina pràctica perquè la gent que està interessada en els meus guions i els meus llibres pugui saber de quin peu calço. Aquí van les novetats del 2010:
1-Continuo sense dur lentilles però han aparegut els primers símptomes de vista cansada.
2-Enllesteixo el darrer capítol que escriuré per la sèrie Ventdelplà. En teoria és el penúltim de tota la sèrie però ja se sap que tot està per fer i tot és possible. Tinc una altra feina en perspectiva (creuem dits).
3-Per Sant Jordi tindré publicats tres contes, un amb Cruïlla “La llista d’aniversari” de la sèrie blanca del Vaixell de vapor, i dos amb Intermon Oxfam, “L’ogre i l’àvia Lola”, el títol que tanca la col·lecció Valors i “Àlex i Ghandi a l’Índia”, el tercer títol de la col·lecció que du el nom dels protagonistes. Al forn es cou un projecte interessant, interessant.
4-Ja no faig tallers d’animació a la lectura per les Biblioteques de Barcelona però he encetat una activitat d’animació a la lectura per la Biblioteca Pública de Salt via Internet, al voltant del meu llibre “La Rita fredolica” (http://cistellviatger.wordpress.com/category/rita-fredolica)
5-Estic més al dia pel que fa al cinema gràcies a l’aparició fa dos anys de la figura de la cangur a la nostra família (Gràcies Macarena per aquests dos anys! I gràcies Mireia per atrevir-te ara amb les tres feres)
6-Es va acabar d’emetre la sèrie on he fet diàlegs, escaletes i rediàlegs, “El cor de la ciutat” i va resultar que el David Peris no es va morir.
Gràcies a tothom que llegiu aquest bloc, especialment la Mirashka. Que algú que no et coneix personalment et segueixi em sorprèn i em commou.