Alegries en forma d’una
petita peça al programa Via Llibre,
feta amb gust i ganes per l’equip d’un programa que, tot i la molt bona feina,
desapareixerà de la graella aviat, de forma incomprensible i injustificable. En
aquest país la cultura mai és una prioritat d’Estat, ni present ni futur...
Unes altres alegries són
les ressenyes que s’han publicat, com la que va escriure en Pep Molist al blog amic Llibres al
replà, a la ressenya que podeu llegir aquí
titulada 10 regals, 10 lliçons i un
violí, en Pep Molist també parla de La llista d’aniversari, La pitjor mare
del món, el manual i, és clar, de L’últim violí.
“L’últim violí
té alguns punts en comú amb La llista
d’aniversari, començant per l’autoria del text i del dibuix, i l’edat
dels lectors a qui s’adreça. Però allò que lliga més l’una amb l’altra és la
idea de fons: la importància de les petites coses, la transcendència dels
detalls. L’autora ens presenta una petita galeria de personatges, tots ells
definits amb ben poques frases i empastats per dèries diferents, amb la
intenció aparent de mostrar-nos l’absurditat d’algunes afeccions i l’autenticitat
i coherència d’alguns personatges”
Però no ha estat l’única
ressenya. També la Paula Jarrim, la
gran llibretera que comanda la llibreria Al·lots, va inaugurar el seu calendari de Sant Jordi
2014 amb l’Octavi i el seu pare. Podeu llegir-la sencera aquí
“Què dir de la nostra
estimada fada-padrina Anna Manso? Que ens torna a regalar una història petita,
senzilla, serena, però amb molt sentit de l’humor i una sonoritat tal que ben bé
podem tancar els ulls i sentir com treballa en el seu taller el pare de
l’Octavi. La defensa dels oficis, del treball artesà, de la relació pare-fill.
De saber dir prou, faig un pas al costat per després fer-ne vint endavant. La
humilitat, valor que avui en dia, en certes esferes, no hi és.”
La imprescindible Irene de la llibreria de Banyoles
L’Altell també es va fer ressò de la publicació del llibre al seu blog que
podeu llegir aquí
“És un llibre que
convida a tenir debat amb els vostres fills o alumnes d’una manera molt
enriquidora i alliçonadora. Fa pensar, i crec que comença amb bon peu aquesta
col·lecció. La meva enhorabona als editors per fer llibres compromesos.”
I l’Andreu Sotorra, a la seva pàgina
Cornabou, també va dedicar una crítica acurada al llibre. Una crítica que podeu
llegir aquí
“El que
compta, però, és l'actitud positiva del pare cap al seu fill i l'actitud
d'acollida que rep el petit protagonista, una lliçó de les que no s'ensenyen en
un manual d'escola sinó de les que s'aprenen en el dia a dia de cada família.”
La Nati Calvo, a Faristol, també n'ha publicat una crítica, que ha rebut 3 estrelles i que podeu llegir aquí
"l’autora desenvolupa amb minimalisme una història delicada que dóna valor a l’art de fer la feina ben feta, a aturar-se en el moment just per prendre aire i saber dir no."
I ja per
acabar-ho de rematar, una altra gran alegria me la va donar el Clijcat, el Consell de Literatura
Infantil i Juvenil de Catalunya, en seleccionar el llibre pel Premi
Atrapallibres en la categoria de lectors de 9 anys. Estic molt ben acompanyada
amb un bon escriptor i dues bones escriptores. Amb l’Andreu Galán ja ens hem
conegut personalment i vam parlar de fer un sopar plegats, amb la Montserrat
Galícia i la Muntsa Fernàndez per celebrar que tots quatre seleccionats som
escriptors en català. Seguiré informant i si voleu saber més informació sobre
el premi i els finalistes la teniu aquí
El Premi
Atrapallibres no té dotació econòmica però el seu premi val un imperi. Així com
la selecció ha estat feta per un jurat d’experts (adults), el resultat final el
decidiran els lectors (de l’edat de cada categoria, en el meu cas, 9 anys) que
s’organitzen en clubs de lectura a escoles i biblioteques. Per saber quin és el
veredicte haurem d’esperar al mes de maig.
