Mariona Visa ressenya "La ptijor mare del món, el manual"

La Mariona Visa, doctora en comunicació social i companya a la comunitat Criatures amb el seu blog Aprenent a ser mare, va escriure una ressenya del llibre “La pitjor mare del món, el manual”. Aquí la teniu. 

 

Llibres de maternitat: “La pitjor mare del món, el manual” (

Com suposo que a aquestes alçades ja tots sabeu, l’Anna Manso, l’autora del bloc de l’ARA Criatures “La pitjor mare del món“, ha publicat un llibre on explica, a través de 10 pràctiques lliçons, com convertir-se en una mare o un pare imperfectes.
“La pitjor mare del món, el manual” és un llibre molt divertit, a estones hilarant, ple de veritats, on l’Anna desdramatitza i ens ajuda a visualitzar amb una òptica ben diferent les situacions quotidianes que es viuen en una casa amb nens petits.

I, sobretot, és un llibre optimista, que et fa sentir millor després d’haver-lo llegit. Sense rastre del sentiment de culpa habitual en les mares, ni amb la sensació que sempre ho pots estar fent tot una mica millor.

Això no té preu! Pocs manuals “seriosos”  ho aconsegueixen.

Molt sovint els pares, influenciats per allò que ens expliquen els coneguts, o pel que hem vist a les revistes i en algunes pel.lícules, ens pensem que és possible que una casa amb tres criatures petites estigui ordenada, o que els nens puguin seure a taula al primer crit i mantenir-se  asseguts durant tot l’àpat o que, com diu la mateixa autora, cada dia  entrin per la porta de l’escola amb un estat presentable.

Aquest llibre és imprescindible perquè reivindica just el contrari:  que hi ha vida més enllà de la perfecció!

Sí que és cert que últimament, gràcies a l’auge dels blocs escrits per mares (i algun pare) comença a ser habitual trobar exemples de  mares que hem “sortit de l’armari” de la perfecció i  expliquem el dia a dia dels nostres fills sense edulcorants, mostrant els alts i baixos i el cansament que suposa ser mare. Però  en general, a la xarxa, hi ha molta més tendència a explicar els bons moments que no pas els dolents, i de moment la majoria de blocs estan centrats a explicar només els primers anys de la maternitat.

El llibre de “La pitjor mare del món” abasta des de la primera infantesa fins a l’adolescència i cada lliçó reivindica que ser una mare perfecta, sempre atenta a satisfer les necessitats dels fills, no és garantia de la felicitat;  al contrari és el camí directe cap a la bogeria. Sobretot si els pares treballem o intentem mantenir certes inquietuds i un mínim de temps personal.

Està molt bé, per tant,  que la pitjor mare del món digui en veu alta que s’alegra de l’arribada del setembre, o que tem les notes de la motxil.la que avisen, sempre a traïció, que s’aproximen dies festius de lliure elecció (o dies de lliure horriblició). Perquè les mares, sobretot si treballem des de casa, veiem alterat el nostre temps laboral de manera directament relacionada amb l’estat de salut i el programa escolar dels nens.

Trobar un equilibri entre ser mare, ser mare treballadora i ser a la vegada una dona amb una identitat pròpia no  és gens fàcil. Aquest llibre, des de l’entreteniment i amb molt sentit de l’humor, ajuda a què les mares ens en riguem de nosaltres mateixes i d’aquesta aspiració que tenim a fer -ho tot sempre molt bé.

L’Anna Manso, a més de blocaire, és escriptora  de llibres infantils i juvenils, guionista de sèries i programes de televisió (és una de les creadores del famós Mic del Club Super 3!). La creació, a partir de la seva pròpia experiència, del personatge de “la pitjor mare del món” ha estat un encert, ja que ha aconseguit que molts  pares  ens hi sentim identificats, i narra en primera persona un esperançador “més enllà” dels preceptes de la criança plena de dogmes, ja siguin els de la criança natural o els de la criança més autoritària.

El llibre està, a més a més, molt ben escrit, amb el sentit de l’humor habitual que hi trobem en el seus escrits al suplement Criatures. L’autora ha trobat una molt bona fórmula de convertir els seus articles previs en un llibre, ja que no es tracta simplement d’una recopilació de textos ja escrits, sinó que hi ha molt material original i la resta està molt ben estructurat: 10 capítols que són 10 lliçons que engloben diversos aspectes de la criança (amb problemes inicials, casos pràctics i possibles solucions). Tot amb un format que imita els manuals d’auto-ajuda, amb títols que ridiculitzen alguns dels estudis que en aquests hi apareixen.

Un llibre que et fa sentir millor mare després de llegir-lo. Que més es pot demanar?